Resultats de la cerca

Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor  Francesc Guardans  i un altre el polític  Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria…

Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…

Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la…

Formada principalment per militars descontents, partidaris d’un absolutisme a ultrança, propugnaven la substitució de Ferran VII —massa tolerant, en llur opinió, i culpable de no haver restablert la Inquisició— pel seu germà Carles Maria Isidre Uns grups ultrareialistes intentaren un alçament a Castella, dirigits per Georges Bessières poc després se succeïren les sedicions al Principat, que culminaren en la guerra dels Malcontents i, més tard, en les guerres carlines

Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics N'aparegueren vuit números març-novembre de 1951, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier

El conjunt està format per l’ermita i la casa annexa de la demarcació de Sant Joan de Galí, que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer La capella, erigida amb motiu d’una pesta, és del 1520 La façana, que està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles, fou reformada al segle XVII A la part posterior dreta hi ha un campanar esvelt segle XVIII de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt i està cobert amb una terrassa La capella és de nau única, sense absis i sense cor A llevant, i en angle recte amb la…

Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se popular a fi…

Filla de Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze Durant la seva minoritat actuà de regent —reina governadora— Maria Cristina, fins el 1840, i del 1840 al 1843 el general Espartero La primera regència coincideix amb la primera guerra Carlina , motivada precisament pel fet que l’oncle d’Isabel, Carles Maria Isidre, pretenia el tron En aquest període liberal se succeïren la Dècada Moderada 1844-54, representada per Narváez, i, després de la Vicalvarada , el Bienni Progressista 1854-56, la reacció moderada 1858-64 i…