Resultats de la cerca

Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza…

Inicià la carrera de piano, però després s’inclinà pel cant, que estudià amb JH Hutchinson i R Henderson La seva trajectòria com a cantant començà amb el Bach Choir de Londres i en alguns recitals, fins que el 1946 debutà al Festival de Glyndebourne en l’estrena de The Rape of Lucretia , de B Britten Un any després, interpretà al mateix escenari el seu altre paper operístic l’Orfeu de l’òpera de ChW Gluck Orfeo ed Euridice , que després presentà al Covent Garden de Londres 1953, poc abans de contreure el càncer que posà fi prematurament a la seva vida Es destacà en el terreny del…

Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de…

Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la…

Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de…

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es…

Inicià els estudis musicals amb Joan Roig a Berga i els continuà amb mossèn Serret a Solsona, on s’havia traslladat per fer la carrera eclesiàstica S’especialitzà en cant gregorià amb Remigi Aixelà, i el 1911 fou pensionat per a perfeccionar els coneixements de cant gregorià amb dom Sablayrolles a Solesmes El 1923, després d’una breu estada com a organista a Tàrrega, anà a Solsona com a catedràtic i professor de música al seminari El 1929 es traslladà a Barcelona, on entrà d’organista a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia, des d’on exercí un important apostolat…

Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles,…