Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
guayule
Botànica
Arbust de la família de les compostes, de fulles alternes, ovades i pubescents, i de capítols blancs o grocs.
És propi de Mèxic i del SW dels EUA, on és plantat per tal d’obtenir cautxú
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
Bernat Desclot
Historiografia catalana
Cronista, autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval ( Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot, escrita entre el 1283 i el 1288 i centrada en el curt però intens regnat de Pere el Gran (1276-85.
Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…
Arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda
Historiografia catalana
Fons documental del gremi de velluters o seders de València, creat el 1474.
El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…
Pierre de Caseneuve
Historiografia catalana
Historiador occità.
El 1644, després de llargues investigacions i de fer alguns assaigs previs, publicà la seva obra fonamental sobre Catalunya La Catelogne françoise où il est traité des droits que le Roy a sur les Comtez de Barcelonne et de Roussillon et sur les autres terres de la Principauté de Catelogne El treball, aparegut en plena guerra dels Segadors, és un tractat dels drets històrics de França sobre Catalunya, per tal de justificar-ne el “recobrament” realitzat mitjançant la intervenció militar francesa del 1641 Després d’una introducció on posa en qüestió la veracitat dels historiadors espanyols, en…
Francesc Cabana i Vancells
Historiografia catalana
Estudiós del sector bancari català i de la història empresarial catalana.
La seva activitat intellectual i professional se centrà ben aviat en l’anàlisi de la feblesa de les institucions financeres catalanes i en la reconstrucció de la història de la seva decadència Els seus primers treballs quedaren recollits en el llibre La Banca a Catalunya Apunts per a una història 1965 Dins la mateixa línia s’emmarcà el seu segon llibre, Bancs i banquers a Catalunya capítols per a una història 1972 Posteriorment, ha analitzat l’evolució i desaparició del Banc de Barcelona i de Banca Catalana, dues de les entitats financeres més emblemàtiques de la història…
Lluís Espinal i Camps
Cinematografia
Crític, historiador i cineasta.
Vida Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949 Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam Itàlia i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" TVE El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys Per a l’Empresa Nacional de Televisión 1970-71 dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine 18 capítols l’espai "Actualidad cinematográfica" i un episodi d’ Atalaya També fou el…
Jaume Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…
Alícia a l’Espanya de les Meravelles
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-78; ficció de 86 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roda Films Isabel Fabra, Barcelona ARGUMENT Inspirat lliurement en Alícia al país de les meravelles 1865, de Lewis Carroll GUIÓ Jesús Borràs, Antoni Colomer, JFeliu FOTOGRAFIA Raúl Pérez Cubero, Joan Gelpí color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Elisa Ruiz MUNTATGE Teresa Alcocer, Guillermo S Maldonado MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Mireia Ros, Sílvia Aguilar, Montserrat Móstoles, Conxa Bardem les diferents Alícies, Pau Bizarro l’àngel de la guarda, Rafael Anglada el jardiner, Jennifer Bertrac la conilleta, Josep Castillo i Escalona el científic blau, Josep…
Ricard Palmerola i Buxadós
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià art dramàtic a Barcelona i treballà a Ràdio Barcelona i en les companyies de Carlos Lemos i Rafael Rivelles Excellí en els drames Maria Rosa , d’Àngel Guimerà, al costat de Núria Espert 1963, i en La dama enamorada , de Joan Puig i Ferreter, al costat de Teresa Cunillé El 1942 s’inicià en el món del doblatge, que prosseguí a Puerto Rico, on es traslladà el 1951 contractat com a cap de programació d’una emissora radiofònica fins el 1954, any en què ingressà a Radio El Mundo, i treballà després en el doblatge, el teatre i la televisió, per a la qual dirigí el doblatge de les sèries…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina