Resultats de la cerca

Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada…

Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de Sant Jordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana

Vida El 1700 fou nen cantor a la capella de la cort de Weissenfels i l’any següent es desplaçà a Leipzig, on fou deixeble de JP Kuhnau a la Thomasschule Les seves primeres composicions seguiren l’estil del seu admirat compositor GP Telemann Del 1707 al 1711 estudià a la Universitat de Leipzig, on fundà un collegium musicum que tingué certa anomenada Leipzig era llavors una ciutat cosmopolita on hi havia un gran interès per la música que es feia en altres països d’Europa L’obra d’A Vivaldi, divulgada per mitjà de concerts, influí en Fasch i els compositors de la seva generació…

La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç

Situació i presentació El terme de Vilalba dels Arcs, de 67,25 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca Limita a l’E amb el terme de la Fatarella, al SE amb Gandesa, al SW amb Batea, al NW amb la Pobla de Massaluca i al N amb el municipi de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre S'estén entre la vall de Voravall, riu que vessa les seves aigües al pantà de Riba-roja i que forma en bona part el límit occidental del municipi, i una sèrie d’elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta 548 m Tot el territori…

Deixeble de Josep Reig, mestre de capella de Santa Maria del Mar, el 1669 assumí aquest càrrec interinament Cinc anys després en fou nomenat mestre en propietat, activitat que dugué a terme fins a la seva mort Només es coneixen vuit obres d’aquest autor -quatre de litúrgiques i quatre de música de romanç-, perquè moltes foren destruïdes en l’incendi de l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Mar el 1936 cal destacar-ne tres a quinze veus, un joc sencer de completes, el càntic Nunc dimittis i el villancet Atención, atención , que el situen en la pràctica dels recursos habituals…

La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "entre els músics…

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos…

Es formà musicalment sota el mestratge de Diego de Pontac a la catedral de Granada, on el 1627 consta com a escolà de cant Mestre de capella de Guadix vers el 1637, i de Toledo el 1644, finalment aconseguí aquest càrrec a la catedral de Granada, vacant per renúncia de Pontac el mateix any 1644, bé que oficialment no prengué posició del lloc fins el 6 de febrer de 1645 Continuà en el càrrec fins el 1674, any en què li fou concedida la jubilació Tot i que hi ha constància documental de la seva producció compositiva, i també de la seva salvaguarda per part del capítol de Granada,…

Era fill de Sebastián Durón, sagristà de l’església de Brihuega, i germanastre del compositor del mateix nom, amb el qual ha estat confós sovint Inicià els seus estudis musicals amb Alonso Xuares a Conca, i el 1676 es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on li fou confiat el càrrec de mestre de capella de la catedral, que exercí durant cinquanta-cinc anys, fins a la seva mort El seu llegat compositiu consta de 460 obres, la major part de les quals pertanyen a la música de romanç Pel que fa al seu estil, respon al llenguatge habitual del Barroc hispànic del segle XVII, en certa…