Resultats de la cerca
Es mostren 11598 resultats
cartoixà | cartoixana
Les cartoixes dels Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru el 1084 a Chartreuse, diòcesi de Grenoble.
El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…
Carles Miralles i Solà
Carles Miralles i Solà
© Institut d’Estudis Catalans
Història
Literatura catalana
Hel·lenista, poeta i crític literari.
Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la…
,
vestit
Vestits catalans del segle XVIII
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior.
districte marítim
Districtes marítims dels Països Catalans
© Fototeca.cat
Geografia
Política
Subdivisió administrativa de les províncies marítimes de l’Estat espanyol comandada per un capità de corbeta o un tinent de navili, anomenat ajudant militar de marina.
Llibres a l’abast
Portada del llibre Els altres catalans (edició no censurada), de la col·lecció Llibres a l’abast
Col·lecció d’Edicions 62 iniciada el 1962 amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
A l’abril del 1999 havia publicat 335 títols Comprèn biografies, assaigs i estudis de temàtica diversa història, literatura, ciències socials, urbanisme, estètica, psicologia, filosofia, política, etc Hi han estat publicades obres de B Russell, K Marx, T de Chardin, E Fromm, H Marcuse, E Mounier, G Lukács, A Gramsci, J Rostand i, entre els autors catalans, P Fabra, A Rovira i Virgili, J Rubió, J Benet, A Cirici, A Badia i Margarit, X Rubert i de Ventós, R Salvat, E Lluch, J Molas, JM Castellet, MA Capmany, X Fàbregas i R Trias i Fargas El seu èxit més gran ha estat Els altres…
al·lòfon
Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
Agrupació Catalana d’Exboxejadors
Agrupació Catalana d’Exboxejadors
Arxiu Agrupació Catalana d’Exboxejadors
Boxa
Entitat que reuneix exboxadors catalans.
Fundada el 1963, fou impulsada per Alfons Arias Ejarque, primer president Fou creada com a local social i de lleure per exboxadors catalans
binarisme
Classificació pel mètode del binarisme dels fonemes oclusius catalans
©
Fonètica i fonologia
Mètode que consisteix a ordenar tots els trets distintius fonològics, i lingüístics en general, a feixos, que tendeixen a augmentar en progressió geomètrica, d’oposicions entre dos membres correlatius.
Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació binària si oposem les…
Centre Català de Caracas
Entitat dels catalans residents a Caracas.
Fou creada arran de l’assemblea del 14 d’abril de 1945, sota la presidència d’August Pi i Sunyer L’objectiu social que proposà l’entitat era conrear i promoure el desenvolupament sociocultural català entre els seus membres a partir d’una diversitat de seccions d’activitat Patronat de Cultura Terra Ferma la més activa i important Coral Catalana Joan Gols Joventut Catalana Catalònia FC Grup Escènic Biblioteca Rodolf Llorens i Jordana, i dues comissions d’actes commemoratius patriòtics i festius El primer acte públic del centre fou la celebració, al teatre Avila, del centenari del naixement de…
jou
Els tres tipus de jou emprats als Països Catalans
© Fototeca.cat
Agronomia
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, dos ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És emprat sobretot a la part…