Resultats de la cerca
Es mostren 1262 resultats
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de…
Castell de Bellvei
Art romànic
Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos focs al seu…
Polignac
Família noble francesa que prengué el nom del castell i poble de Polinhac, prop de Lo Puèi (Velai, Occitània).
Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a Viena, i el…
Perceval
Personatge de ficció les aventures del qual són narrades en diverses novelles artúriques de l’anomenada matèria de Bretanya
.
Apareix per primera vegada als romans de Chrétien de Troyes, el qual en féu el protagonista del Conte del Graal , on apareix com un jove ingenu i primitiu que va passant per diversos graus de formació —militar, cortesana i religiosa— amb una rapidesa sorprenent i és l’heroi predestinat a resoldre els enigmes i les meravelles del Graal Esdevingut el paradigma del cavaller perfecte pel que fa a la cavalleria i la santedat, la seva jovenívola figura és represa per altres escriptors francesos de la darreria del s XII i el començament del XIII Vers el 1225 és un dels cavallers més…
Antonio di Ventimiglia e Lauria
Història
Noble, segon comte de Collesano, baró de Due Petralie, Ismello, Caronia i Belice, gran camarlenc de Sicília (1392) i un dels quatre vicaris de la reina Maria I.
Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebellà contra el rei Martí I i colligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394 Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu Es tornà a rebellar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns Per intercessió del gran…
baronia de Taradell
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.
Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial…
Casal dels Sant-romà (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Aquest casal, del qual en treballs ens n’han pervingut alguns vestigis, es trobava sota la cinglera de Tavertet, gairebé a tocar els antics camps i conreus del desaparegut poble de Sau La O domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geogràfico, full 332-M781 x 50,1 —y 47,3 31 tdg 501473 El camí per arribar-hi és el mateix que el que hem indicat per arribar a la domus del Pi, fins als coberts del Club Nàutic de Sau A partir d’aquí cal seguir en direcció a ponent, enmig dels marges fins a trobar les restes del castell JAA Història…
Castell de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Restes del castell de Cervià, situades al cim del turó que hi ha al sud del poble Mapa 39-19296 Situació 31TDG928580 Hi podem arribar des del poble pel carreró anomenat primera Travessia de la Muralla, que surt del costat de la Torre de les Hores, edifici de la baixa edat mitjana, o bé per una pista que hi passa pel costat JBM Història La primera referència escrita que tenim del castell de Cervià és de l’any 922, data en què el comte Borrell el vengué per 5 unces d’argent a Sunyer Llobet El succeïren Llobet de Cervià i el seu fill Silvi Llobet, fundador amb la seva muller Adalès del…
Castell de Claret (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Un pany de mur del castell, única romanalla que ens ha pervingut de l’antiga construcció alt-medieval F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell coronen un serral que senyoreja el poble, avui pràcticament abandonat, de Claret de Cavallers, petit nucli estès a la capçalera de la riera de Coaner i situat a la banda ponentina del terme Als peus del castell encara es manté dreta l’església de Sant Pere Long 1°38’54” - Lat 41°49’15” De la carretera de Manresa a Solsona arrenca, a mà esquerra, una altra carretera que, passant per la Colònia Valls, mena a Salo Poc després del…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina