Situació
Un pany de mur del castell, única romanalla que ens ha pervingut de l’antiga construcció alt-medieval.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les restes del castell coronen un serral que senyoreja el poble, avui pràcticament abandonat, de Claret de Cavallers, petit nucli estès a la capçalera de la riera de Coaner i situat a la banda ponentina del terme. Als peus del castell encara es manté dreta l’església de Sant Pere. Long. 1°38’54” - Lat. 41°49’15”.
De la carretera de Manresa a Solsona arrenca, a mà esquerra, una altra carretera que, passant per la Colònia Valls, mena a Salo. Poc després del quilòmetre 4 d’aquesta carretera, hi ha un camí situat a mà esquerra, que, enfilant-se costa amunt, mena a Claret de Cavallers, on hi ha les restes del castell i l’església, situada als seus peus. (FJM-AMB)
Història
Aquest castell o conjunt fortificat era vinculat al castell de Castelltallat i no tenia un terme definit, sinó el de l’església de Sant Pere de Claret, però el fet d’estar en un lloc excèntric li donà una certa autonomia defensiva que no sabem si es reduí a una fortificació del nucli de població, o bé si existí un castell.
El lloc de Claret apareix documentat a partir del 1031 i sembla ser que el lloc era un alou d’un germà del castlà de Castelltallat: un tal Maier, germà d’Ermenir de Castelltallat, però podria ser que només tingués un alou a Claret, car aquest personatge té drets a diversos castells, amb Claret, però no se li dona a aquest la categoria de castell. En la resta del període fins al final del segle XIII no hi ha cap més dada que deixi constància de l’existència del lloc ni del seu domini.
El segle XIV el lloc de Claret es presenta vinculat al comtat de Cardona, al qual es troba unit des del 1375, quan Pere III creà el comtat cardoní, i, en canvi, al vescomtat constituït el 1314 no hi constava, potser per considerar-lo inclòs en el de Castelltallat. A partir d’aquest moment el lloc de Claret depengué dels comtes i ducs de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
El lloc de Claret de Cavallers conserva un conjunt defensiu format per la unió de les diverses cases que formen el lloc. (ABC)
Castell
Del castell ara només resten dos panys de paret, possiblement corresponents a la muralla, situats a l’extrem sud-oriental del turó, els quals s’uneixen bo i formant un angle recte. Aquests murs, però, no s’assenten dalt el turó, sinó que arrenquen de la base tot ranejant i fortificant l’ampit sud-oriental de l’altell. L’alçada d’aquestes parets és d’uns 6 m i arriben fins al cim, el qual sobrepassen lleugerament. Del mur de llevant, però, només es veu la part superior, per tal com la resta del mur és tapada per l’adossament de dues tines camuflades dins un edifici rectangular. Pel que fa a la llargada, el mur de migdia s’estén fins als 4,5 m mentre que el de llevant s’allargassa fins als 6 m. El gruix dels dos murs és difícil de precisar, perquè ambdós es troben trossejats a la part superior, i on potser són sencers són recoberts de terra i de vegetació.
Hom ha aparellat aquests murs amb blocs de pedra de mides considerables, els quals han estat escantonats amb molta precisió i a l’ensems disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt. La unió entre aquests carreus es fa mitjançant un morter, ric en calç, de color grisenc.
Cal notar que els carreus del mur meridional, vers ponent, no formen un mateix pla, sinó que guanyen alçada bo i formant uns graons més o menys pronunciats.
Considerant la factura de l’aparell, obrat de manera sòlida i pulcra, aquests llenços de paret corresponen, probablement, a una construcció erigida a finals del segle XII o a principi del XIII.
La construcció castellera és ara ja només un esborrall de l’antiga fortalesa que defensava aquesta contrada. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Castells de Sant Mateu de Bages —o de les Planes—, Salo, Meià i Claret, a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, pàgs. 759-766.