Resultats de la cerca

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…

Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR franges grogues i blanques per…

Vida i obra Es doctorà el 1912 amb un estudi sobre la cirurgia de la tuberculosi pulmonar i exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa, fou membre de la junta i director del Museu-Biblioteca, i classificà l’arxiu municipal El 1936 formà part de la Junta de Salvaguarda del Patrimoni Artístic Exiliat el 1939, tornà al cap de dos anys i fou empresonat fins al març del 1942 La seva obra històrica és…

Fundat el 10 d’octubre de 1996, nasqué com a hereu de la desapareguda secció d’atletisme del Club Natació Figueres, que els anys vuitanta destacà en l’àmbit estatal amb atletes com l’olímpica Imma Clopés, les germanes Eva i Núria Velasco o Concepció Ramada Aquest grup d’atletes, dirigit per Josep Maria Quintana i Jordi Blanch, competí a la Lliga estatal tot i entrenar-se en unes pistes no reglamentàries de pols de marbre La temporada 1993-94 la secció d’atletisme del CN Figueres es fusionà amb el Centre Atlètic Laietània de Mataró Tanmateix acabà desapareixent El nou CA Figueres revitalitzà l…

Té l’origen en l’hospital de què ja disposava la ciutat a mitjan segle XII, en època de l’arquebisbe Bernat Tort El 1464, sota l’arquebisbe Pere d’Urrea es constituí la fundació amb l’acord del Capítol Eclesiàstic i l’Ajuntament Municipal, que unia els dos hospitals de la ciutat en el de Santa Tecla actualment seu del Consell Comarcal del Tarragonès El 1588 l’hospital es traslladà a la seu actual de la Rambla Vella, en un terreny pertanyent a la senyoria de l’arquebisbe Antoni Agustí, que al segle XVIII fou ampliat amb la Casa de Recollides, i al segle XIX, amb la Casa de…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa rosa del…

Situació Porta romànica de la façana nord, amb dues arquivoltes suportades per columnes I impostes ECSA - X Virella Aquesta capella és situada al veïnat de Bellver, al costat de cal Jan Pau Mapa 35-16 419 Situació 31TCF878836 Bellver és uns 800 m al nord del cap de municipi Hom hi arriba des de Vilafranca del Penedès per la carretera comarcal BV-2 127 CPO Història El primer esment documental d’aquesta església és de l’any 1421, encara que els seus orígens són molt més antics Fou molt modificada al segle XVIII i va tenir culte fins el 1936, en què fou profanada Ara és en desús CPO…

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya des del 1982, n'és el secretari general des de l’any 2004 Del 1991 al 1999 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida, entre el 1995 i el 1999, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, i el 1992, assessor jurídic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Dins d’aquest mateix departament, fou delegat a Lleida 1996-99 i director general de Qualitat Ambiental 1999-2001 Del 2001 al 2002 ocupà el càrrec de director general d’Administració Local del Departament de Governació…

El conseller de sanitat, JDencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya La llei, aprovada per l’abril del 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència…

A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com…