Resultats de la cerca
Es mostren 2849 resultats
grup de comparació
Medicina
Grup de participants d’un estudi clínic, ja sigui d’un assaig clínic o d’un estudi observacional, que s’utilitza com a patró de referència amb finalitats de contrastació amb el grup que s’estudia.
En els assaigs clínics el grup de comparació és el grup dels participants que no són sotmesos a la intervenció que s’analitza, sinó a una altra intervenció d’efectes ja coneguts o a un placebo, o que no se sotmeten a cap intervenció En els estudis observacionals el grup de comparació és el grup dels participants que no tenen l’atribut que s’estudia o que no estan exposats al factor d’interès de l’estudi
Hôtel de Rambouillet
Palau
Palau situat a París, al carrer de Saint-Thomas-du-Louvre, construït al s XVII segons els plànols de la marquesa de Rambouillet, que en dirigí també la decoració interior.
Des del 1630 fins al 1645 fou el saló més important de l’època, no pròpiament literari bé que coneguts autors hi estrenaren algunes obres, com el Polyeucte de Corneille i d’altres, sinó com a prototipus d’elegància, de bon gust, tot cercant el refinament de la llengua i dels costums Entre les personalitats que el freqüentaren figuren Gombault, el cardenal de La Valette, Mme de Sévigné, el Grand Condé, Mme de La Fayette, etc
Walther Hermann Nernst
Física
Físic i químic alemany.
Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920
orde de Danebrog
Història
Orde de cavalleria danès.
La tradició n'atribueix la fundació a Valdemar II, el 1219, arran de la victòria de Reval Fou reglamentat el 1671 per Cristià V El 1695 en foren proclamats uns estatuts, reformats el 1808 per Frederic VI, el qual hi admeté els plebeus Recompensa mèrits civils i militars Els seus membres són coneguts també amb el nom de Cavallers Blancs El seu distintiu és una creu carregada amb la inscripció Gud og Kongen ‘Déu i el rei’
concerto grosso
Música
Forma musical en la qual els instruments o les veus rivalitzen a executar cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal.
L’orquestra és dividida en dos grups d’una banda, els dels solistes o concertino i, de l’altra, el ripieno o tutti , és a dir, la massa orquestral Els primers exemples coneguts són els de Stradella 1682, però el veritable organitzador fou A Corelli 1653-1713 El concerto grosso és ordenat segons el pla de la sonata preclàssica Suplantat en acceptació per la simfonia, retrobà al s XX el favor dels compositors Stravinskij, Bartók, Martinů
wolframat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions
sistema de forces
Física
Conjunt de forces aplicades a un sistema material.
Si F 1 , F 2 , , F n són les forces aplicades, el sistema es caracteritza per la seva resultant, i pel seu moment resultant respecte a un punt arbitrari O, que és definit per on M i O és el moment respecte a O de la força F i Coneguts R i M O , hom pot determinar el moment resultant respecte a qualsevol altre punt O´ per mitjà de la fórmula M O ´ = M O +O´O× R
Ignasi Martí i Miquel
Historiografia catalana
Erudit.
És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca
Ellery Queen
Pseudònim conjunt dels escriptors nord-americans Frederic Dannay (Nova York 1905) i Manfred Bennington Lee (Nova York 1905 — Roxbury 1971).
Per bé que escriviren algunes obres per separat, tots dos foren coneguts arran de l’èxit de les nombroses novelles policíaques, com The Roman Hat Mystery 1929, Drury Lane's Last Case 1933 o Why So Dead 1966, de factura tradicional i escrites en collaboració El 1941 fundaren la revista Ellery Queen Mystery Magazine , una de les plataformes de llançament més importants dels escriptors del gènere, i on collaboraren autors com J Steinbeck i A Miller
Pere Ramon Sassala
Història
Fill de Ramon Sassala.
Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina