Resultats de la cerca

En els assaigs clínics el grup de comparació és el grup dels participants que no són sotmesos a la intervenció que s’analitza, sinó a una altra intervenció d’efectes ja coneguts o a un placebo, o que no se sotmeten a cap intervenció En els estudis observacionals el grup de comparació és el grup dels participants que no tenen l’atribut que s’estudia o que no estan exposats al factor d’interès de l’estudi

Des del 1630 fins al 1645 fou el saló més important de l’època, no pròpiament literari bé que coneguts autors hi estrenaren algunes obres, com el Polyeucte de Corneille i d’altres, sinó com a prototipus d’elegància, de bon gust, tot cercant el refinament de la llengua i dels costums Entre les personalitats que el freqüentaren figuren Gombault, el cardenal de La Valette, Mme de Sévigné, el Grand Condé, Mme de La Fayette, etc

Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920

La tradició n'atribueix la fundació a Valdemar II, el 1219, arran de la victòria de Reval Fou reglamentat el 1671 per Cristià V El 1695 en foren proclamats uns estatuts, reformats el 1808 per Frederic VI, el qual hi admeté els plebeus Recompensa mèrits civils i militars Els seus membres són coneguts també amb el nom de Cavallers Blancs El seu distintiu és una creu carregada amb la inscripció Gud og Kongen ‘Déu i el rei’

L’orquestra és dividida en dos grups d’una banda, els dels solistes o concertino i, de l’altra, el ripieno o tutti , és a dir, la massa orquestral Els primers exemples coneguts són els de Stradella 1682, però el veritable organitzador fou A Corelli 1653-1713 El concerto grosso és ordenat segons el pla de la sonata preclàssica Suplantat en acceptació per la simfonia, retrobà al s XX el favor dels compositors Stravinskij, Bartók, Martinů

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

Si F 1 , F 2 , , F n són les forces aplicades, el sistema es caracteritza per la seva resultant, i pel seu moment resultant respecte a un punt arbitrari O, que és definit per on M i O és el moment respecte a O de la força F i Coneguts R i M O , hom pot determinar el moment resultant respecte a qualsevol altre punt O´ per mitjà de la fórmula M O ´ = M O +O´O× R

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Per bé que escriviren algunes obres per separat, tots dos foren coneguts arran de l’èxit de les nombroses novelles policíaques, com The Roman Hat Mystery 1929, Drury Lane's Last Case 1933 o Why So Dead 1966, de factura tradicional i escrites en collaboració El 1941 fundaren la revista Ellery Queen Mystery Magazine , una de les plataformes de llançament més importants dels escriptors del gènere, i on collaboraren autors com J Steinbeck i A Miller

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I