Resultats de la cerca
Es mostren 1245 resultats
cantata
Música
Obra vocal, en diferents parts -recitatius, àries, cors, etc.-, amb acompanyament instrumental -d’importància semblant, però més reduït que a l’òpera o a l’oratori- característica del Barroc.
JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals,…
Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi
Música
Compositor italià.
Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual dedicà gran…
,
Johann Philipp Krieger
Música
Compositor i organista alemany, germà de Johann Krieger.
Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…
Mikolaj Zielenski
Música
Compositor i organista polonès.
Segons alguns estudiosos, és possible que estudiés a Roma, però no s’ha trobat cap document que ho confirmi Fou organista i director de la capella musical de Wojciech Baranowski, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia des del 1608 Fou a aquest prelat que dedicà dos volums de música sacra en llatí, publicats a Venècia el 1611 Offertoria totius anni, quibus in festis omnibus Sancta Romana Ecclesia uti consuevit organi 7, 8 vv, insts i Communiones totius anni quibus in solennioribus festis Sancta Romana Ecclesia uti consuevit ad cantum organi 1-6 vv, insts Es tracta de dos cicles…
Pieter Hellendaal
Música
Violinista, compositor i organista holandès.
Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht organista a l’església de Sant Nicolau, 1732, Amsterdam 1737 i Leiden 1749-51 Estudià amb G Tartini a Itàlia Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical Tocà els solos de violí de l' Acis and Galatea de GF Händel 1754 i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St Margaret’s, a Oxford L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel Barroc italià…
Georg Österreich
Música
Cantant i compositor alemany.
Estudià amb J Scheffler a Magdeburg i amb J Schelle a Leipzig Cantà com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel del 1686 al 1689, any a partir del qual fou mestre de capella del duc de Slesvig-Holstein En 1695-97 exercí provisionalment el càrrec de mestre de capella a Coburg Altra vegada a la cort de Wolfenbüttel, hi actuà com a cantant d’òpera i fou professor de cant La producció musical d’Österreich comprèn música sacra i profana Dins la música sacra sobresurten les cantates, que es caracteritzen pel fort contrast entre passatges per a solista amb acompanyament de baix …
Johannes Crüger
Música
Compositor i teòric alemany.
La seva principal contribució a la música alemanya del segle XVII fou la revitalització del coral protestant Estudià teologia a la Universitat de Wittenberg Saxònia, i el 1622 esdevingué cantor a Sant Nicolau, a Berlín, plaça que mantingué fins a la seva mort, i també professor al Grauen Kloster Gymnasium de la capital alemanya Com a teòric exercí una notable influència, però encara fou més important la seva contribució a la música religiosa alemanya Compilà, arranjà i també compongué melodies de corals, moltes dels quals, com Nur danket alle Gott 'Doneu gràcies al Senyor', Jesu meine Freude…
Diego de Pontac
Música
Mestre de capella i compositor aragonès.
Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…
Joseph Herrando
Música
Violinista i compositor valencià.
Vida Traslladat a Madrid amb la seva família, des de la seva infantesa exercí com a violinista al Teatro del Buen Retiro, i més tard, al monestir de La Encarnación El 1760 obtingué la plaça de violinista de la capella reial, vacant per la mort de Francesc Manalt Autor d’un important tractat per a violí París, 1756 Madrid, 1757, es conserven algunes obres seves per a aquest instrument especialment, sonates per a violí i baix continu, que palesen el seu coneixement de les possibilitats del violí, com també la seva opció pels models compositius centreeuropeus, inserits a la faiçó d’…
Francesco Foggia
Música
Compositor italià.
Fou alumne d’A Cifra, GB Nanino i P Agostini Al principi de la seva carrera treballà a les corts de Colònia i Munic i més tard fou mestre de capella a la cort de l’arxiduc d’Àustria Leopold I Altra vegada a Itàlia, fou mestre de capella a diverses esglésies de Roma, entre les quals Santa Maria de Trastevere, Sant Joan del Laterà i Santa Maria Major Compositor de gran prestigi a la seva època, Foggia fou força prolífic i escriví sobretot música religiosa Estilísticament fou un dels darrers seguidors de l’estil palestrinià, tot i que certes estructures rítmiques i harmòniques, així com l’ús del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina