Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
prostitució
Sociologia
Dret penal
Pràctica consistent a mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional amb finalitats de lucre.
El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant, malgrat algunes excepcions…
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
viacrucis
Cristianisme
Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’ací la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) de la casa de Pilat al Calvari.
Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el…
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…
Ramon Amadeu i Grau
Escultura
Escultor.
Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per…
orejón
Etnologia
Nom amb què els cronistes castellans anomenaren els nobles de la cort de l’inca per llur costum de posar-se als lòbuls de les orelles uns ornaments circulars.
Aquests ornaments, que feien més de 5 cm de diàmetre, eren fets de metalls preciosos, or o argent segons el rang del noble
dijous dels Compares
Folklore
Tercer dijous abans de carnestoltes, en què era costum que el qui havia estat padrí o compare aquell any feia un obsequi, normalment joies o roba, a la comare.
La distribució del temps d’estudi
Educació
És bo deixar-ho tot per a última hora Segurament, en algun moment de la teva vida, has tingut una tasca pendent, que has de fer, però no t’hi poses, no trobes el moment adient i oportú per a fer-la, i has experimentat, per aquest motiu, un neguit constant Ets una persona que deixes les coses per a l’últim moment –costum, d’altra banda, socialment molt estès– Has pogut comprovar en alguna ocasió, que, fruit d’un error de càlcul, aquest darrer moment no arriba mai o passa de llarg, i, per tant, deixes la tasca o la feina i es queda sense fer Comences una feina i l’abandones al cap d’una estona…
patrilocalisme
Etnologia
Costum d’algunes societats segons el qual els casats han de continuar residint al vilatge o a la hisenda del pare del marit, sense que això suposi necessàriament el patrilinealisme.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina