Resultats de la cerca

Degué ésser encarregat de la policia de la Mediterrània catalanobalear en ocasió de l’organització naval creada per Carlemany el 810 per a fer cara a la pirateria normanda i sarraïna El 813, amb el seu estol desféu en aigües de Mallorca cristiana encara una expedició sarraïna hi capturà vuit vaixells i alliberà més de cinc-cents captius El seu nom fa suposar que era de Catalunya o de Septimània

Ingressà a la comunitat cristiana ecumènica de Taizé l’any 1974 i es nacionalitzà francès el 1984 Quatre anys més tard succeí el germà Roger Schutz com a prior de la comunitat Ha donat suport especialment als cristians dels països de l’Europa central i oriental i ha coordinat durant diversos anys l’organització de trobades internacionals multitudinàries de joves a la localitat francesa de Taizé i a diverses ciutats europees

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme

La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344

La FERE adopta una estructura molt més àmplia amb caràcter de cos docent “Educadores”, òrgan de la FERE en els seus inicis, adoptà posicions integristes que amb el temps anà superant A partir de la segona meitat de la dècada dels seixanta la FERE collaborà a la renovació pedagògica dels collegis religiosos Posteriorment la FERE de Barcelona participà activament a les activitats del Consell de l’Escola Cristiana de Catalunya

Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324

Vida i obra Cursà filologia romànica a la universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’installà a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral Autor d’articles collaborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya , assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre Avinyó 1939 El recull Rosa mística 1942 fou…

Formació democratacristiana, defensà el liberalisme econòmic i l’estat de les autonomies A Catalunya, en foren els primers impulsors Joan Josep Folchi, Luis Cierco i Joan Botanch, seguits per molts altres exucedistes i algunes persones d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC La Coalición Popular, pactada amb caràcter estable des de 1982 amb Alianza Popular i la Unión Liberal , donà al PP de Catalunya una quota aproximada del 20% en totes les candidatures d’aquells anys i, per tant, una apreciable presència institucional, cosa que no li impedí de marcar distàncies estratègiques i doctrinals amb…

En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió…