Resultats de la cerca

Vida i obra Avi de Joan Boscà i Almogàver Racional de la Diputació, fou partidari de Joan II, per la qual cosa Pere de Portugal l’expulsà de Barcelona, i es refugià a València És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos textos més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins al 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a una mà…

Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb acompanyament…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen i orgue al conservatori El 1922 es doctorà a la Universitat de Viena amb una dissertació sobre GP da Palestrina i la dissonància Entre els seus mestres cal destacar Carl Nielsen i Thomas Laub per la forta influència que exerciren en el seu desenvolupament com a compositor i musicòleg A partir del 1920 ensenyà teoria al conservatori de la seva ciutat natal Participà, des de diferents càrrecs, en la Societat Internacional de Musicologia 1927-54,…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials En els…

Fundador de la musicologia als Estats Units, aconseguí que aquesta disciplina fou acceptada a les universitats nord-americanes Estudià música a la Universitat de Columbia 1900-02 i, parallelament, treballà com a organista, director de cor i professor de música a Nova York Continuà la seva formació en música, literatura i filosofia a Berlín 1902-09, i es doctorà amb una dissertació sobre la música per a orgue i clavicèmbal del segle XVI En 1906-07, per encàrrec del govern prussià, catalogà manuscrits i literatura musical de les biblioteques ducals, municipals i parroquials Professor a la…

Estudià filosofia i literatura a la Universitat de Buenos Aires Parallelament inicià la recerca del folklore del seu país Al febrer del 1927 fou nomenat adscripto ad honorem del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia i començà el treball de camp Quatre anys més tard, en aquest centre es creà el Gabinet de Musicologia Indígena El 1933 inicià la seva tasca com a encarregat de folklore al departament de literatura de la Universitat de Buenos Aires Viatjà per moltes regions del seu país, i també per altres països llatinoamericans, recopilant melodies i danses populars Tots els…

Es toca polsant les cordes amb els dits o amb l’ajut d’un plectre En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec El model més comú té cinc cordes metàlliques, quatre d’esteses al llarg de tot el mànec, fixades al claviller, i una de més curta -la més aguda-, fixada en una clavilla especial, encastada directament al mànec a l’alçada del cinquè trast curiosament, malgrat ser la més aguda, està situada al costat del mànec que normalment ocupa el bordó Les afinacions més corrents són sol2 do1 sol1 si1 re2 i sol2 re1 sol1 si1 re2 El banjo actual és un model…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de mig tub Sobre una taula corbada en forma de mig tub es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda El nombre de cordes generalment és de tretze, totes de la mateixa llargada són de seda i suporten totes la mateixa tensió La seva afinació, doncs, es realitza mitjançant els petits ponts mòbils individuals L’instrumentista utilitza ungles artificials en els dits de la mà dreta per fer sonar les cordes, per pinçament o en glissando , mentre amb la mà esquerra, fent una petita pressió sobre les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat a les més…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i amb C Marcel-Dubois, amb qui s’especialitzà en etnomusicologia, a la Sorbona de París Fou professor d’aquesta matèria al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i investigador responsable de la Fonoteca de Música Tradicional del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, institució des de la qual impulsà nombrosos projectes de recuperació de la música de tradició oral Fou també membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d…