Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
eslavònic
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV, sobre qüestions…
crioll | criolla
Noies criolles de Bolívia
© X. Pintanel
Història
A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.
El nom s’estengué per l’Amèrica portuguesa i francesa i àdhuc per les colònies d’altres continents El reduït nombre de dones blanques emigrades a les Índies occidentals motivà que els criolls fossin un grup numèricament escàs en comparació amb els mestissos, bé que superior al dels peninsulars Durant els segles XVI i XVII els criolls participaren en la vida colonial en les mateixes condicions que els peninsulars i assoliren una elevada posició social i econòmica, però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs polítics La supressió de la compra de càrrecs 1812 i la vinguda d’una nova…
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…
Castell de Curant (el Pont de Suert)
Art romànic
L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix mencionat en la…
Sant Quirc de Pià
Art romànic
El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià…
Convent de la Mercè, abans Sant Martí (Perpinyà)
Art romànic
Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del…
Castell de Pedrís (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
El lloc de Pedrís, agregat a Bellcaire d’Urgell, fou conquerit probablement a la darreria del segle XI, ja que la seva existència és testimoniada documentalment l’any 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació cedida a Santa Maria de Gualter A mitjan segle XII, concretament el 1143, la turrim de Pedriz és esmentada com a afrontació territorial de l’alou que els comtes d’Urgell Ermengol VI i Elvira concediren a Pere i Arnau Bernat al camp de Mascançà Posteriorment, de l’any 1174 hi ha notícia que Pere de Tarascó, la seva muller Ramona i llurs…
Pont de Vall-llonga (Guixers)
Art romànic
Pont Una vista de conjunt del pont, erigit damunt el riu Cardener L Prat El pont de Vall-llonga, sobre les aigües del riu Cardener, és situat a 750 m d’altitud sobre el nivell del mar Aquest pont, construït probablement a la darreria del segle XI o a l’inici del XII, servia per a travessar el Cardener quan hom seguia el vell camí de bast de la Seu d’Urgell a Cardona, i es trobava uns 300 m abans d’arribar a la casa de Vall-llonga, baixant d’Aigüesjuntes És un bon exemplar de pont romànic, d’un sol arc de mig punt i d’1 1,30 m de llum té 28 m de llarg i 3 m d’ample És de…
Castell de Cauders de Conflent
Art romànic
El lloc de Cauders és esmentat des del segle XII honor de Calders , 1130 i el seu castell, avui desaparegut, és documentat des de l’any 1217, moment en què tenia la consideració de força forcia in honore de Calders posteriorment, l’any 1268, aquest castell és citat com a castrum seu forciam de Calders En aquesta mateixa centúria es documenta una família que portava el nom del lloc P de Calidis , 1270 Entre els anys 1232-1239, sembla que l’indret depenia del famós capità occità Xatbert de Barbaire, emigrat al Rosselló sota la protecció del rei Jaume I de Catalunya-Aragó A la …
Convent de Sant Francesc (Montblanc)
Art romànic
Aquest convent és situat al sud-est de la vila de Montblanc, fora de l’antic sector emmurallat, a l’actual plaça de Sant Francesc Es pretén que ja existia l’any 1253, bé que les primeres notícies segures de l’existència d’aquest convent són de l’any 1287 L’any 1414, s’hi celebrà una cort general de Catalunya convocada pel rei Ferran d’Antequera Sembla que hi visqué durant un quant temps fra Anselm Turmeda Es conserva l’església gòtica, dels segles XIII-XIV, un magnífic edifici d’una sola nau amb absis poligonal, capelles laterals i teulat d’embigat sobre potents arcs de diafragma El claustre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina