Resultats de la cerca

A mitjan segle XI era anomenada també església de Sant Vicenç i Sant Valeri La primitiva catedral fou erigida el 956 i consagrada l’any següent pel primer bisbe Odesind Saquejada per ‘Abd al-Malik el 1006, fou restaurada i consagrada de nou en 1020-24 L’edificació actual fou construïda a partir del 1056 i consagrada en part pel bisbe Arnulf vers el 1065, però les obres duraren més de dos segles Formen el conjunt monumental l’església, el claustre i algunes dependències i capelles annexes L’església és formada per tres naus i tres absis, amb voltes de canó seguit, sense creuer ni cimbori La…

L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta…

Situació Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG940575 S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta També hi puja un antic camí des de Calladrons JBP Història Les referències al lloc de Terrers són insegures Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir Gombau amb el…

Modernament, els arxius són considerats no pas com a dipòsits o museus, sinó com a instruments de treball Els principis bàsics de l’arxivística són salvar els documents quan són considerats caducats en l’administració que els ha produïts i fer que puguin ésser consultats fàcilment la tria tècnica d’aquells documents que poden ésser destruïts la installació adequada la conservació contra els perills de la llum solar, la humitat, el foc, els insectes o els furts la reconstrucció dels fons originaris, i la publicació de guies, inventaris i d’altres sistemes de divulgació Tenen íntima relació amb…

Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…

Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…

Situació Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada L Prat Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu Mapa 292M781 Situació 31TCG837686 Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt una pista, a…

Situació Aspecte general de la vila de Cornellà de Conflent, emmarcada pels estreps del Canigó, amb el campanar i la torre rodona que indiquen la presència de l’església canonical de Santa Maria i del palau comtal i torre del palau comtal, l’element més característic del seu conjunt arquitectònic ECSA - A Roura Les restes del que fou el palau dels comtes de Cerdanya són a migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà, a l’altre costat de la carretera local que travessa el poble i va cap a Fillols Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E Per a arribar a Cornellà de…

Situació Vista aèria del conjunt de Palol de Revardit, centrat per l’església parroquial erigida dins el que fou el recinte murat del castell TAVISA L’església de Sant Miquel i les restes del castell de Palol són situades en un petit promontori al marge esquerre del Revardit, a tocar de la carretera local de Banyoles a Palol Mapa L38-12295 Situació 31TDG833577 L’accés més immediat per arribar-hi és des de la carretera C-150, de Girona a Ripoll, al quilòmetre 6, a l’esquerra en direcció a Banyoles El poble de Palol es troba senyalitzat i dista menys d’1 km de la C-150 Les claus són guardades…

Situació El sector més vistent dels murs perimetrals ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un petit turó, a la riba dreta, prop del fons de la vall, davant del poble actual i damunt de la carretera Mapa 34-9182 Situació 31TCH563203 Seguint la carretera, poc abans d’arribar al poble de Lladorre, surt un camí a mà esquerra que cal seguir al llarg de poc més d’un centenar de metres després, cal girar a la dreta fins a arribar al castell, que és visible des de la carretera JBM-JJBR Història La primera notícia històrica documental del lloc de Lladorre data de l’any 1146, que és esmentat en l’acta…