Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
jujutsu
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen japonès, del qual deriven el judo i l’aikido, que consisteix a aprofitar la força de l’adversari per a desequilibrar-lo i guanyar-lo amb el mínim esforç necessari.
Art marcial de lluita cos a cos, també té un vessant tècnic de competició per parelles
-amido
Química
Sufix que, substituït al sufix -amida en el nom de les amides, serveix per a formar el nom dels grups RCONH— o RCONR’—, que deriven de les amides per eliminació d’un hidrogen enllaçat al nitrogen.
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava…
pseudofongs
Micologia
Grup d’organismes heterotròfics, entre els quals hi ha els oomicets, que s’alimenten per digestió externa i presenten sovint un aparell vegetatiu format per hifes de paret cel·lulòsica i que deriven d’un grup d’algues.
format

format fotogràfic
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Dimensió, mida d’un llibre, una revista, un diari, etc, que deriven de les mides del full del paper sencer (en foli) o plegat (en quart, en vuitè, en dotzè, etc) de què es componen els quaderns.
format cinematogràfic Essent els fulls de paper de mides variable, hom no pot donar les mides precises dels diferents formats, encara que oscillen dins uns límits admesos com a típics 30 cm i més per al foli, 25 cm per al quart, 20 cm per al vuitè, 15 cm per al dotzè, etc
Tumor bronco-pulmonar benigne
Patologia humana
Definició Els tumors broncopulmonars benignes són creixements anòmals d’unes determinades cèllules dels bronquis, que formen masses ben delimitades i comprimeixen, en desenvolupar-se, les estructures pulmonars properes En general, però, no envaeixen els teixits veïns ni es disseminen a d’altres òrgans Tipus, causes i freqüència Els tumors broncopulmonars benignes són, en conjunt, poc freqüents, ja que només representen d’un 5 a un 8% del total dels tumors broncopulmonars No hi ha diferències importants pel que fa a la incidència segons el sexe la proporció correspon en un 60% als homes i un…
doble cor
Música
Divisió del cor en dos grups, generalment d’igual composició i importància, amb la finalitat d’explotar els recursos expressius que se’n deriven: alternança, contrast, etc., i un determinat efecte espacial si estan separats en el prosceni.
El nom s’aplica també a la peça escrita seguint aquesta tècnica Començà a practicar-se a la cort de Ferrara al final del segle XV i fou desenvolupada, al segle següent, sobretot per compositors que treballaren a Venècia, com A Willaert o els Gabrieli Al principi del segle XVII es difongué per diversos països europeus, on continuà vigent fins als temps de JS Bach
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
Faust
Personatge literari caracteritzat per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.
És basat en la vida de Georg o Johannes Faust, pseudohumanista, aventurer i alquimista dels s XV-XVI El primer llibre sobre Faust fou publicat per Johann Spiesz Historia von Johann Fausten ‘Història de Johann Faust’, 1587 Christopher Marlowe escriví Tragical History of Doctor Faustus 1601, drama en vers i prosa Goethe convertí Faust —obra fonamental de la seva vida— en tema universal d’un gran valor filosòfic i humà Escrita i publicada en períodes diversos — Urfaust 1787, primer esbós, influït pel Sturm und Drang, i Faust Ein Fragment 1790— la versió definitiva de la primera part, Faust Eine…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina