Definició
Els tumors broncopulmonars benignes són creixements anòmals d’unes determinades cèl·lules dels bronquis, que formen masses ben delimitades i comprimeixen, en desenvolupar-se, les estructures pulmonars properes. En general, però, no envaeixen els teixits veïns ni es disseminen a d’altres òrgans.
Tipus, causes i freqüència
Els tumors broncopulmonars benignes són, en conjunt, poc freqüents, ja que només representen d’un 5 a un 8% del total dels tumors broncopulmonars. No hi ha diferències importants pel que fa a la incidència segons el sexe; la proporció correspon en un 60% als homes i un 40% a les dones. Hom en diferencia diversos tipus, segons les cèl·lules de què deriven; solament n’hi ha alguns que siguin relativament freqüents. La causa del desenvolupament d’aquests tumors és desconeguda.
Els anomenats adenomes bronquials constitueixen el grup de tumors broncopulmonars benignes més freqüent, perquè inclou la majoria dels casos. Es presenten, en general, entre 30 anys i 45. S’inclouen en aquest grup diversos tipus de tumors de creixement lent que deriven de les diverses cèl·lules que constitueixen la mucosa bronquial.
Menys freqüents són els tumors carcinoides, els cilindromes —que sovint afecten la tràquea— i els tumors mucoepidermoides.
Els anomenats tumors carcinoides són tumors formats per cordons de cèl·lules juxtaposats els uns damunt els altres, desenvolupats a partir de les cèl·lules de Kultchitsky, que són cèl·lules del teixit connectiu derivades embriològicament de la cresta neural, i que contenen grànuls de serotonina, una substància que ocasiona una dilatació dels vasos sanguinis. Es localitzen, en el 80% dels casos, en els bronquis centrals. Solen créixer en forma de pòlips que fan prominència a l’interior del bronqui. Sovint, mostren una disposició en forma d’iceberg, ja que la part del tumor prominent en el bronqui és molt petita amb relació a la totalitat de la massa. Habitualment es troben ben delimitats i no envaeixen les parets més properes. Només en un 2 o un 5% dels casos les cèl·lules es disseminen a d’altres òrgans, on es desenvolupen formant metàstasis o nous tumors a distància.
Els cilindromes són tumors formats per cordons de cèl·lules cilíndriques o cúbiques, d’aspecte molt variable, que sovint formen cavitats plenes d’una substància mucoide. Se solen localitzar a la tràquea o els bronquis de gran diàmetre. Creixen en forma de pòlips poc elevats, i sovint envaeixen les parets properes, i fins i tot els teixits que hi ha per fora els bronquis. Amb una freqüència relativa, aproximadament en un 30% dels casos es disseminen a d’altres òrgans.
Els tumors mucoepidermoides, són tumors formats per grups de cèl·lules epitelials amb cèl·lules cilíndriques secretores de moc. Són petits i se solen localitzar a la zona perifèrica del pulmó. De vegades envaeixen els teixits veïns, però és estrany que arribin a establir metàstasis a d’altres òrgans.
Els hamartomes són, després dels adenomes, l’altre grup de tumors broncopulmonars benignes relativament més freqüents. Es componen de diversos teixits que es troben normalment als bronquis, però disposats de manera desordenada i desproporcionada. Normalment, se situen en zones de mucosa, juntament amb trossos de cartílag, fibres musculars i greix. Són tumors derivats de cèl·lules embrionàries, el desenvolupament de les quals origina els diversos teixits que els formen. Afecten tres vegades més els homes que les dones. No se solen presentar abans de trenta anys d’edat. Creixen en forma de nòduls lobulats ben delimitats, de desenvolupament lent. Se solen localitzar en zones perifèriques del pulmó. En un 50% dels casos es calcifiquen i adopten una forma característica que recorda les rosetes de blat de moro.
D’altra banda, els papil·lomes són tumors benignes relativament freqüents en els infants, però estranys en els adults. Es componen d’un nucli de teixit connectiu recobert de diverses capes de cèl·lules epitelials. En general es formen a la laringe, des d’on es disseminen a la tràquea i els bronquis. Segons alguns estudis estadístics efectuats, és possible que siguin deguts a una infecció vírica. De vegades esdevenen malignes.
Símptomes i complicacions
Els símptomes amb què es manifesten els tumors broncopulmonars benignes depenen sobretot de la localització que presentin més que del tipus de què es tracti.
Els tumors situats en les zones més perifèriques dels pulmons solen ésser asimptomàtics, i sovint es descobreixen casualment en efectuar un examen mèdic rutinari.
Els tumors localitzats a l’interior dels bronquis situats més centralment causen una obstrucció progressiva del bronqui on es localitzen que dificulta la ventilació pulmonar i el drenatge de les secrecions bronquials. Inicialment poden provocar una tos seca, irritativa. A mesura que creix la grandària, l’obstrucció ventilatòria provoca una dificultat respiratòria progressiva. Les secrecions acumulades constitueixen un medi idoni per al desenvolupament de microorganismes i són freqüents les infeccions broncopulmonars com ara pneumònies i, a llarg termini, abscessos pulmonars. En molts casos, les infeccions broncopulmonars repetides, que originen febre i tos amb expectoracions purulentes, constitueixen la primera manifestació dels tumors. Si el tumor no és extirpat, aquestes infeccions repetides poden originar la formació d’àrees d’atelèctasi i bronquièctasi. A l’interior d’aquests tumors se solen desenvolupar nombrosos vasos sanguinis, l’esquinçament dels quals sol originar hemoptisi o expulsió de sang amb la tos.
Només el tumor carcinoide genera en alguns casos símptomes que en són característics i que en conjunt constitueixen la síndrome carcinoide, causats per l’alliberament a la circulació sanguínia de la serotonina continguda en les cèl·lules del tumor. Consisteixen en episodis d’envermelliment cutani, palpitacions i taquicàrdia, llagrimeig, secreció nasal, dolors abdominals, diarrea, nàusees, vòmits i sensació de mareig per disminució de la pressió arterial. Aquests símptomes es presenten en un 2% dels tumors carcinoides, en general solament quan el tumor ha originat metàstasis.
Diagnosi
Els tumors localitzats en la perifèria del pulmó se solen diagnosticar casualment en el curs d’una exploració rutinària. En canvi, hom pot sospitar de tumors de localització central pels símptomes que originen.
En l’examen físic no se solen detectar trastorns notables. Només si hi ha una gran obstrucció bronquial, o bé s’han desenvolupat complicacions, com ara pneumònies, se’n podran observar els signes característics.
La radiografia de tòrax és la primera prova que s’efectua si hom pensa en l’existència d’un tumor broncopulmonar. Els resultats que s’obtenen varien molt segons la localització del tumor i les complicacions que es poden haver presentat. Els tumors centrals poden passar inicialment desapercebuts, però en fases posteriors es poden observar zones de pulmó condensades, que corresponen a atelèctasis o pneumònies. Els tumors perifèrics es presenten en general com a nòduls. Els hamartomes poden ésser observats per llurs típiques calcificacions en forma de rosetes de blat de moro, en la meitat dels casos.
La tomografia o radiografia per plans sol ésser útil quan hom vol localitzar tumors petits que no s’observen en la radiografia convencional.
Per tal d’establir-ne la diagnosi definitiva, i sobretot per a descartar la possibilitat que es tracti d’un tumor maligne, cal observar directament el tumor i obtenir-ne una mostra per a estudiar-la microscòpicament que, en els tumors de localització central, s’obté generalment amb la fibrobroncoscòpia. En els tumors perifèrics, localitzats en zones inaccessibles al fibrobroncoscopi, cal de vegades realitzar una intervenció quirúrgica per tal de practicar la biòpsia.
Quan es pensa que hi pot haver un tumor carcinoide, es poden efectuar anàlisis de sang i d’orina per tal de determinar els nivells de serotonina, que podrien ésser elevats.
Tractament
El tractament dels tumors broncopulmonars benignes consisteix fonamentalment en l’extirpació quirúrgica per tal d’eliminar-ne els símptomes i evitar la possibilitat que esdevinguin malignes. En molts casos, l’extirpació del tumor no és suficient i cal extirpar tot el lòbul pulmonar on es localitza, a causa de les lesions pulmonars i bronquials, especialment bronquièctasis, causades per les infeccions repetides.
En alguns casos, si són petits i únics, com és ara el cas dels papil·lomes, és suficient la cauterització amb raig làser, a través del fibrobroncoscopi.