Resultats de la cerca

Germà del també futbolista Sergi López i Segú Granollers, Vallès Oriental 6 d’octubre de 1967 - 4 de novembre de 2006, que jugà al primer equip del Futbol Club Barcelona  en 1987-91, a onze anys ingressà a  la Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, debutà com a professional al Barça B la temporada 1996-97 En la primera divisió jugà al València durant tres temporades 1997-2000, amb una cessió a l’Alavés 1998-99, i el FC Barcelona 2000-05, amb el qual hi  jugà 176 partits, marcà 19 gols i guanyà la Lliga 2005 i la Copa Catalunya 2004, 2005 Posteriorment jugà al Mònaco…

Al setembre, el Parlament samoà va votar a favor de creuar la línia imaginària que parteix longitudinalment el Pacífic i que oficialitza el canvi de data, amb la idea de simultaniejar el seu dia amb Austràlia, Nova Zelanda i la costa asiàtica Aquest canvi no és trivial, ja que el país havia creuat la línia en el sentit contrari el 1982, per a afavorir els vincles comercials amb els EUA Això va implicar que el 30 de desembre no existís el 2011 per als samoans Al març, el país va celebrar eleccions legislatives amb una participació del 90%, que van renovar la majoria del Partit per a la…

La celebració de les eleccions, amb la victòria de l'opositor Congrés Democràtic, no va posar fi a la crisi política al petit regne enclavat al bell mig de la República de Sud-àfrica En la consulta, celebrada al final de febrer, el Congrés Democràtic, de l'exprimer ministre Pakalitha Mosisili, va obtenir 47 dels 120 escons del Parlament La Convenció Basotho, del primer ministre Thomas Thabane, va aconseguir 46 escons Mosisili va poder formar un Govern de coalició gràcies al suport de 18 escons de 6 petits partits Una de les primeres mesures de Mosisili va ser designar cap de les…

Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica una part restà incorporada al regne de Tudmir, del qual, després d’Oriola, la ciutat de Múrcia, fundada per ‘Abd al-Raḥmān II, esdevingué la capital A la fi del segle IX el senyor de Múrcia, Daysan ibn Iskaq, participà, sense gaire conseqüència, en la revolta nacionalista d’'Umar ibn Hafsūn Amb el desmembrament del califat de Còrdova, Múrcia fou la seu de la taifa del seu nom, governada per la dinastia eslava dels Banū Tāhir i incorporada a vegades a la d’Almeria o a la de València, fins que fou conquerida per ibn ‘Ammar 1078 i annexada a la…

Fill de militar, s’uní a la insurrecció franquista del juliol del 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola es doctorà en dret per la Universitat de Madrid, i el 1944 guanyà les oposicions a notari, professió que exercí sobretot a Madrid Adherit als sectors més catòlics i més immobilistes del franquisme , fou procurador de les Corts espanyoles i conseller del Movimiento per designació del general Franco Ocupà del 1952 al 1962 el càrrec de director de l'Instituto de Cultura Hispánica, del qual fou destituït a causa de les crítiques en un article a la premsa a política exterior…

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una Defensa del oficio de correo…

A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb aquesta excusa féu…

Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777 El 1796,…

El seu pare, un alt oficial de l’exèrcit i destacat líder del Partit Comunista, fou víctima de les purgues dutes a terme durant la Revolució Cultural 1965-76 Després de la rehabilitació del seu pare, estudià història a la Universitat de Pequín i el 1980 s’afilià al Partit Comunista El 1982 es graduà en periodisme A partir d’aquests anys ascendí ràpidament en la jerarquia del partit i ocupà càrrecs polítics i en l’Administració pública alcalde de Dalian 1992, el 2001 fou nomenat governador de la província de Liaoning, i el 2004, ministre de Comerç L’any 2007 esdevingué membre del politburó i…