Resultats de la cerca

El 1977 fou escollit president de la Federació de Barcelona de Tennis de Taula, que dirigí fins el 1981 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-83 i, el 1984, s’incorporà a la Federació Catalana de Tennis de Taula FCTT –que s’havia restablert el 1982 – com a vicepresident de Joan Maria Tarruella, a qui succeí 1985-92 Presidí novament la federació catalana 1998-2010 i durant el seu mandat es disputà a Barcelona la Copa del Món per equips 1991 i la individual 2007, i s’instaurà La Nit del tennis de taula català 1998 Rebé la insígnia d’or de la FCTT i el premi a millor dirigent de l’…

Convocada per la Intersindical-CSC, té lloc a Catalunya una vaga general Oficialment es reivindica un salari mínim de 1200 € però el motiu real és la protesta contra el judici als dirigents del procés La convocatòria, que té el suport de l’ANC i Òmnium Cultural, no la secunden els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, i s’estima el seguiment en prop d’un 30% al comerç, i entre el 9% de la sanitat i el 67% a la universitat D’entre les nombroses manifestacions destaca la de Girona, amb unes 70000 persones També hi ha una quinzena de talls en carreteres, autopistes i trens d’incidència…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa Luxemburg Alliberat…

Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’aixecament…

Jan Sithole, un dels dirigents opositors més reconeguts per la seva denúncia de la monarquia absoluta de Mswati III, va entrar al Parlament després de les eleccions celebrades el 20 de setembre En la consulta es van elegir per sufragi universal 55 diputats dels 65 de la cambra baixa i 10 dels 30 senadors Tanmateix, com que els partits polítics estan prohibits des de fa quaranta anys, els candidats, que havien de ser avalats per les autoritats tradicionals, es van haver de presentar sense filiació política La formació de Sithole, el Partit Democràtic de Swazilàndia SWADEPA, va…

Els principals dirigents opositors van formar una aliança, la Coalició per la Defensa de la Democràcia CDD, amb la finalitat de concórrer plegats a les eleccions legislatives previstes per al març del 2019 Entre els promotors de la coalició, formada al novembre, destaquen els expresidents Nicéphore Soglo i Boni Yayi, i l’excandidat a les presidencials del 2016 Sébastien Ajavon Tots denuncien l’”autoritarisme” del president Thomas Patrice Talon, qüestionat també pels sindicats Una mostra de la feblesa de Talon va ser el rebuig, pel Parlament, de la reforma constitucional, al…

Desenvolupament enciclopèdic Els textos memorialístics que Tomàs Pàmies, militant dins l’ortodòxia comunista, escriu entre el 1958 i el 1962 —amb l’excepció d’un de datat el 1966— i la invasió soviètica de Praga de 1968, impulsen Teresa Pàmies a mantenir una mena de diàleg amb el pare, ja mort, a qui s’aproparà amb una voluntat desmitificadora i crítica envers la política soviètica i els seus dirigents El llibre s’inicia amb un text de Tomàs Pàmies, datat a Praga el 1958, on expressa la decisió d’emprendre la redacció d’una autobiografia —únic testament i dot que deixarà als seus…

Fill del vicecònsol italià a l’Argentina, l’any 1912 retornà a Itàlia amb la seva família El 1924 començà a estudiar la carrera de dret i, amb poc temps de diferència, s’afilià al Partito Comunista Italiano , del qual esdevingué un dels dirigents més actius en la lluita contra el règim feixista Detingut el 1927, fou condemnat per conspiració Empresonat durant deu anys a Ponça i confinat els sis següents a Ventotene illes Poncianes, es distancià i finalment abandonà el comunisme L’any 1941, amb altres confinats escriví el Manifest per una Europa Lliure i Unida, conegut amb el nom…

L’escissió es produí arran de la radicalització de les posicions entre els dirigents de la FAI, que gradualment en 1932-33 passaren a dirigir la Confederació Regional del Treball de Catalunya, i els líders sindicalistes signants del manifest dels Trenta El conflicte concret que desencadenà l’escissió se centrà en el plet presentat per la Federació Local de Sindicats Obrers de Sabadell després anomenada Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell , que des del 1932 es negà a pagar el segell confederal El 4 de juny de 1933 se celebrà el primer ple sindical de l’oposició a…

També emprà el nom de Partit Democràtic Liberal Català Es declarà regionalista, defensor de la propietat privada i partidari de la integració europea Inicialment es constituí com a delegació regional de la Federación de Partidos Demócratas y Liberales, fundada el 1974 i presidida per Joaquín Garrigues Walker Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partido Social Regionalista, per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Frustrada l’entesa, s’apropà a Alianza Popular AP…