Resultats de la cerca
Es mostren 3436 resultats
gemmació
Biologia
Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats.
En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu
esquist
Mineralogia i petrografia
Grup de roques metamòrfiques granelludes que presenta una esquistositat a causa de l’orientació dels minerals.
Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus, respectivament
corredora
Tecnologia
Peça principal d’un sistema de distribució emprat en els motors alternatius.
Normalment és una peça que es desplaça per la paret del cilindre i té uns treps, disposats de manera que en el moment oportú donen sortida als gasos d’escapament i a l’admissió de la mescla pels indrets adequats La distribució per corredora té l’inconvenient, respecte a les vàlvules, que no proporciona un tancament tan perfecte i té més fregament, la qual cosa n'augmenta l’escalfament i en disminueix el rendiment mecànic, raó per la qual actualment ha quedat en desús
conclusions
Dret processal
Afirmacions numerades contingudes en l’escrit de qualificació.
En el procés civil, les conclusions tanquen el debat, resumint i analitzant les proves practicades En el procediment penal, es donen tres tipus de conclusions alternatives , que són les que hom ofereix com a subsidiàries d’unes altres en l’escrit de qualificació, definitives , que són les que, després de la modificació o la ratificació prèvies, sostenen les parts després del judici oral i que constitueixen la base de la sentència, i provisionals , que són les que precedeixen la pràctica de la prova en el judici oral
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
arc

Arc utilitzat en tir esportiu
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva, formada per una verga, generalment de fusta o d’una matèria elàstica, i una corda tibant fixada als dos caps.
Tesant la corda fins a encorbar l’arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes La precisió, l’abast i la força de tir de l’arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d’arcs És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el Paleolític superior El seu ús ha perdurat fins a l’època actual entre els pobles primitius Modernament l’arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva tir amb arc
agar-agar
Biologia
Química
Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges com Gracillaria lichenoides, Gelidium
, etc.
És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar
adhesiu inorgànic
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de substàncies inorgàniques.
Els més utilitzats són els silicats sòdics, interessants per llur baix preu Els més alcalins tenen poder mullant elevat i baixa viscositat els més rics en sílice s’assequen més ràpidament i donen juntures menys sensibles a l’aigua Són molt utilitzats per al cartó i fusta Són també inorgànics els ciments de polisulfurs, utilitzats per a construccions anticorrosives, i nombrosos altres ciments i massilles que es preparen amb ingredients diversos tals com fosfats, silicats, guix, litargiri, òxid de ferro, òxid d’alumni, etc
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina