Resultats de la cerca
Es mostren 8081 resultats
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
posseïdor | posseïdora
Dret civil
Que frueix de la tinença material d’un bé o d’un dret determinat, essent-ne o no el propietari real.
Hom pot ésser propietari d’una cosa sense tenir-ne la possessió —és el cas del nu propietari— o bé tenir-ne la possessió però no la propietat —en el cas de l’usdefruit— Ultra l’ocupació material del bé, calen dos elements el corpus i l’ animus possidendi , per a ésser reputat veritable posseïdor En el dret vigent hom presumeix la bona fe del posseïdor, llevat del cas que hom demostrés que ha obrat indegudament en aquest cas és reputat de mala fe El posseïdor podrà esdevenir propietari si, transcorreguts trenta anys, ningú no ha oposat millor dret
manumissió
Dret romà
En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf.
Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament
Costumes de la Mar
Dret català
Història del dret
Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada a Catalunya per autor desconegut a mitjan s XIII.
Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar
accés a la mar
Geografia
Política
Possibilitat, reconeguda o no com un dret, per a un estat o per als seus ciutadans, d’accedir a la mar a través del territori d’un altre estat.
L’accés a la mar pot ésser assegurat mitjançant el reconeixement de la sobirania sobre un corredor entre l’estat interior i la costa Pot ésser garantit pel reconeixement del dret de navegació per un riu o sistema fluvial els EUA obtingueren d’Espanya, el 1795, el dret de navegació pel Mississippi a través de la Louisiana tractat de San Lorenzo el Real i de la Gran Bretanya el 1854, pel riu Sant Llorenç a través del Canadà Pot ésser garantit també pel reconeixement del dret de trànsit a través d’un altre país, dret a vegades completat amb l’atorgament d’una zona franca terminal Bolívia, que…
arbitratge privat
Dret processal civil
Procediment per mitjà del qual una o més persones resolen un conflicte de dret privat que els ha estat sotmès.
L’arbitratge pot ésser de dret o d’equitat segons que els àrbitres hagin de resoldre el conflicte conforme a les normes legals aplicables, o bé només segons llur lleial saber i entendre Els àrbitres són designats de comú acord pels interessats i han d’ésser en nombre senar, i mentre que en l’arbitratge de dret cal que siguin advocats en exercici, en l’arbitratge d’equitat n'hi ha prou que siguin persones naturals que gaudeixin del ple exercici dels drets civils i no incorrin en les causes d’abstenció i de recusació dels jutges L’efecte de l’arbitratge és que les parts que hi han estat…
aprofitament d’aigües
Dret
Dret d’usar o consumir una part o la totalitat d’unes aigües públiques o privades que corren o són estancades.
Especialment, dret d’aprofitar-se d’unes aigües públiques per a fer-ne un ús privatiu forniment d’aigües de poblacions, consum industrial, regatges, cria de peixos, etc Aquests aprofitaments especials d’aigües públiques constitueixen un cas d’ús privatiu de coses de domini públic i, per tant, necessiten una concessió administrativa per a constituir-los legalment, bé que excepcionalment és admès que pugui ésser adquirit el dret de l’aprofitament per prescripció de 20 anys de gaudi sense concessió Les concessions d’aprofitament són fetes per un període determinat d’anys, bé que…
col·lisió de drets
Dret civil
Situació que es produeix quan l’exercici d’un dret exclou parcialment o total l’exercici d’un altre.
L’ordenament jurídic estableix les regles per a resoldre-la i, en tot cas, mai no es produeix una destrucció del dret considerat inferior, sinó una suspensió fins que la collisió deixi de produir-se
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i…
falcídia
Dret català
Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.
Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina