Resultats de la cerca

Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho 1781 més…

Fill del bisbe de Sínope Pont i ric armador de vaixells, el mateix any que fou excomunicat 144 s’establí a Roma, on ensenyà que els cristians havien adulterat l’evangeli i els escrits paulins amb ensenyaments judaics, i fundà l’església marcionita Restablí el seu primer text de Lluc i de deu epístoles de Pau, eliminant-ne totes les mencions favorables al Déu dels jueus, divinitat inferior, cruel i ignorant segons ell, el Déu suprem és el Déu bo predicat per Jesús Les seves doctrines foren combatudes per l’ortodòxia eclesial els seus escrits no han estat conservats i són coneguts…

Anomenat Johannes Guallensis en llatí i John Waleys , o of Wales , en anglès, ingressà a l’orde dels franciscans i, un cop doctor en teologia, cap al 1260, ensenyà a Oxford Cap al 1270 es traslladà a París, on passà la major part dels anys que precediren la seva mort Teòleg moralista, gran admirador del món antic, escriví diverses obres, molt divulgades, entre les quals el Breviloquium de philosophia, sive sapientia sanctorum , traduït al català al s XV, el Compendiloquium , resum d’història de la filosofia, i el Communiloquium o Summa collationum , manual de conversa per a…

Amplià estudis a Viena amb A von Webern En 1937-38 i 1946-48 treballà per al departament de música de la BBC i des del 1965 ensenyà composició al Royal College of Music Aplicà alguns aspectes de l’obra de Liszt a les seves composicions, d’estil principalment dodecatònic Cal esmentar l’òpera Hamlet 1964-68, Gold Coast Customs 1947-49, per a cor i orquestra, el ballet Noctambules 1956, la peça de cambra The Owl and the Pussy-Cat 1951 i l’obra vocal The Shadow of Cain 1952 Publicà els estudis The music of Liszt 1954 i Twentieth Century Counterpoint 1956

Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán Argentina, d’on arribà a ésser canceller Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes 1768, retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on…

Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i…

Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres collegis El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó Del 1640 al 1646 fou rector del collegi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó en les reals exèquies a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona , i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia 1643

Estudià romàniques a la Universitat de Cambridge Ensenyà a les universitats de Nottingham, Essex, Trinidad, Manchester i Belfast, on des del 1973 fou catedràtic i cap del departament d’espanyol Publicà l’antologia Medieval Catalan Linguistic Texts Oxford, 1964 i diversos treballs sobre filologia catalana Mossen Pere Pujol’s Documents en vulgar dels segles XI, XII & XIIIBarcelona, 1913 A partial retranscription and commentary , 1973 Medieval Catalan Literature , 1973 La expresión de las condiciones de realización imposible en el catalán medieval , 1976 i filologia hispànica S…

Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les…

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S…