Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
nova
Astronomia
Estel la lluminositat del qual augmenta bruscament i que torna després, a poc a poc, a la situació inicial.
En general, la lluminositat aparent que presenta l’estel en la fase de prenova és molt minsa i l’estel no és visible a ull nu, per la qual cosa hom pensava antigament que les noves eren veritables estels nous, i d’ací prové llur denominació L’augment de la lluminositat absoluta d’una nova té lloc en poques hores o, com a màxim, en pocs dies, i el valor d’aquesta lluminositat arriba fins a un màxim que és de 5 000 a 100 000 vegades més gran que el valor original Això significa que la lluminositat aparent de l’estel augmenta de 13 a 15 ordres de magnitud i que l’estel allibera durant aquest…
eclíptica

Moviment de la Terra a través del pla de l' eclíptica
© Fototeca.cat
Astronomia
Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos.
L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts el punt vernal o primer punt d’Àries γ, on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança γ’, on el Sol es troba a l’equinocci de tardor Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’ El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també anomenat eclíptica o pla de l’eclíptica La inclinació de l’eix de la…
radioestel
Astronomia
Nom donat inicialment a certes radiofonts que hom creia que eren estels, com, per exemple, els quàsars.
centellejar
Brillar, llançant intermitentment raigs de llum d’una intensitat i coloració variables, com fan els estels fixos.
estel múltiple
Astronomia
Sistema físic constituït per dos estels o més que giren entorn d’un centre de gravetat comú.
magnitud aparent
Astronomia
Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala,…
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’…
paral·laxi

Paral·laxi (R radi equatorial de la Terra, S semieix major de l’òrbita de la Terra, 1 i 2 dues posicions de la Terra en l’òrbita, separades sis mesos)
© Fototeca.cat
Astronomia
Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia
o longitud de base
.
En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres situats més enllà…
matèria fosca
Astronomia
Matèria que, presumiblement, conforma el 90% de la massa total de l’Univers.
La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del Sol i que, en…
telescopi espacial James Webb

Telescopi espacial James Webb
@ NASA
Astronomia
Telescopi espacial de 6,5 m de diàmetre propietat de la NASA que serà llançat per substituir el telescopi espacial Hubble.
El telescopi espacial James Webb JWST està dissenyat per a observar al rang infraroig de l’espectre, si bé també tindrà capacitat per a observar al rang visible D’aquesta manera podrà estudiar galàxies molt joves i estrelles formades poc després del big-bang , les quals, com que presenten un gran desplaçament cap al vermell, tenen el seu pic d’emissió a l’infraroig Entre d’altres, el JWST observarà l’evolució de les galàxies, el naixement i formació dels estels, la formació de sistemes planetaris, l’evolució química de l’Univers o la natura de la matèria fosca El JWST orbitarà al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina