Resultats de la cerca

Treballà al Deutsches Theater de Berlín, del qual fou director des del 1905 Arran del nazisme fugí d’Alemanya 1933 i es naturalitzà nord-americà 1940 S'especialitzà en el teatre experimental, amb uns muntatges monumentals Entre les seves creacions escèniques sobresurten les d’Èdip rei i El somni d’una nit d’estiu , que, a més, portà al cinema el 1935

Fou desconegut internacionalment fins que, el 1963, un cicle retrospectiu dels seus films al festival de Berlín donà a conèixer la seva gran qualitat de cineasta Alguns films seus són Tokyo no Gassho ‘El cor de Tokyo’, 1931, Hitori Musuku ‘El fill únic’, 1936, Banshun ‘Estiu tardà’, 1949, Akibyori ‘L’última tardor’, 1961 i Suma no aji ‘Tarda de tardor’, 1962

És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de la seva dieta…

Formada al Club Natació Premià, s’especialitzà en braça i estils individual Posteriorment passà al Club Natació Mataró 1985, al Club Natació Sant Andreu 1987 i al Club Natació Catalunya 1995 Fou deu vegades campiona de Catalunya en 100 m braça 1987, 1988, 1989, 200 m braça 1986-89, 200 m estils individual 1991, 1994 i 400 m estils individual 1991 Fou campiona d’Espanya en trenta-una ocasions catorze vegades a l’estiu i disset vegades l’hivern A l’estiu s’imposà en 100 m braça 1987, 1988, 200 m braça 1986, 1987, 1988, 200 m estils individual 1989, 1991, 1993, 1994,…

El 1950 es graduà a la Universitat de Budapest en teatre i cinema Guionista durant els anys cinquanta, el 1964 obtingué èxit com a realitzador amb Nyáron egyszerü ‘A l’estiu és senzill’ Creador fecund, produí gairebé tota la seva obra, majoritàriament sàtires, en règims autoritaris, dels quals evità la censura a través de la metàfora, l’elipsi, les ambigüitats calculades i els sobreentesos, tot i que alguns dels seus films, com ara A tanú ‘El testimoni’, rodat el 1968, no fou estrenat fins deu anys més tard Arran del seu suport a la revolta antisoviètica, de 1956 a 1960 hom li…

L’herpes simple és una infecció vírica que es manifesta amb l’aparició de petites vesícules doloroses en la pell o les mucoses La infecció és deguda a l’ Herpesvirüs hominis , el tipus 1 del qual causa lesions per sobre la cintura, mentre que el tipus 2 afecta la zona genital Quan una persona pateix una infecció herpètica, el virus roman a l’interior de l’organisme en estat latent durant tota la vida En un petit percentatge de la població, causa reactivacions repetides i desencadenades per les primeres exposicions al sol durant l’estiu, les menstruacions, els estats d’estrès i d’…

El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà

És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbò, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu bordes del Ras

Es distingeix del llenguadocià central per la palatalització de ca i ga llatines vacha, plaja, la caiguda o vocalització de s davant c, p i t feta/festa, eitiu/estiu, la vocalització de s en fi de mot o pèrdua amb allargament de vocal anterior òmei/òmes, chabra/cabras, la vocalització en u de ll llatina intervocàlica chatèu/castèl i la distinció entre b i v

Als Països Catalans aquest principi fou objecte d’estudi de l’Assemblea del 1925 de la Federació de Mestres de Llevant, i, encara que sense efectivitat pràctica, fou inclòs a l’Estatut de Catalunya article 11 i li foren dedicades les ponències d’estudi de l’escola d’estiu del 1934 Hom no intentà pràcticament aquesta unificació amb caràcter general fins a la creació del CENU