Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
trencaaigües
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment de fusta, que, fixada horitzontalment a la part baixa d’una finestra o d’una porta, o formant-ne part, serveix per a impedir l’entrada d’aigua de pluja a l’interior de la construcció.
En els tancaments metàllics, el trencaaigües sol formar part del mateix perfil
ràpel
Esports de muntanya
En muntanyisme, tècnica de descens d’una paret consistent a baixar amb l’ajut d’una corda, generalment doble, fixada en un ancoratge, i d’un descensor o un nus que permet regular la velocitat de l’acció.
Aigües, autopistes, aeroports. 2006
La producció i la distribució en xarxa d’aigua potable, com també la construcció, l’ampliació i el manteniment d’autopistes i d’aeroports són activitats bàsiques de les societats avançades que participen en els processos de desenvolupament social, econòmic i productiu de tots els països sense excepció En cap dels tres casos és possible la deslocalització, perquè tots aquests camps d’activitat es troben fortament lligats al territori al qual serveixen cada dia de l’any AGBAR i ABERTIS dues multinacionals en xarxa 2006 La història de l’aigua i la història dels camins en l’àrea catalana té, com…
partit
Esport
Sèrie de jugades que dura, en certes competicions, fins a atènyer un límit definit, que pot ésser el guany per part d’un dels competidors d’un cert nombre de punts o de jocs, una durada fixada per endavant, etc.
tambor
Fre de tambor anterior i fre de tambor i canvi de 5 marxes posterior d’una bicicleta
© Fototeca.cat
Tecnologia
En els frens de tambor
, peça cilíndrica, buida, fixada a un arbre o a una roda (en el cas d’un d’automòbil), sobre la cara interior o exterior de la qual actuen els socs
recoberts d’un folre de fre
.
rella
Agronomia
Peça de ferro, de diverses formes, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.
argolla
Història
Dret
Senyal de jurisdicció senyorial representat per una argolla per a subjectar-hi els presos fixada en un costell o en una columna de pedra o de fusta a l’entrada d’algunes viles i ciutats o a la plaça pública.
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia…