Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia
Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia 53,2% contra 46,7% En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4% Els acords de Nouméa 1998 preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021
duodè

A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
proser
Cristianisme
Llibre de la litúrgia romanofranca que conté les proses
.
En els manuscrits van unides gairebé sempre les proses a les colleccions de trops trop, formant tropers-prosers Els tropers-prosers catalans més antics conservats són dos manuscrits de la primera meitat del s XII i escrits per a ús de les catedrals de Vic conservat a la Biblioteca Capitular de Vic i de Girona conservat a la Bibliothèque Nationale de París
calcosina

Calcosina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, Cu2S.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri
Francesc Bonet Jou
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de mig fons.
Format al Sícoris de Lleida, també competí a les files del Club Atlètic Lleida, del Futbol Club Barcelona i de l’Integra-2 Guanyà dos Campionats de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1999, 2000 i dos en pista coberta 1997, 2000 També fou campió de Catalunya en la prova de relleus 4 × 400 m 2000 formant part del FC Barcelona
Pere Mill Rosàs
Esquí
Esquiador de fons.
Membre del Club d’Esquí Alp, fou campió de Catalunya de relleus 1950, 1951, 1954-58, 1960, 1961, 1963 formant equip normalment amb el seu germà Joan, Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya Aconseguí nombrosos podis al Campionat de Catalunya d’esquí de fons Amb la selecció catalana guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de relleus 1952, 1953, 1955, 1957, 1958
Santiago Moyano
Hípica
Genet de polo.
Ostentà l’hàndicap 4 i competí representant el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, formant equip amb els germans Ayesa També jugà amb l’equip Bisontes de Santander i amb el Reial Club de Polo de Barcelona, i disputà en diverses ocasions el torneig internacional de polo d’aquesta entitat Fou designat millor jugador de la Copa de Jerez 2006
Sandra Sánchez Capdevila
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Vestí la samarreta del Club Voleibol Sant Cugat al principi de la dècada de 1990, on competí a la divisió d’honor Posteriorment fitxà pel Sabadell, fins que al principi del 2002 marxà al Sagrat Cor Disputà alguns partits amb la selecció catalana Participà també en el Campionat de Catalunya de vòlei platja formant equip amb altres jugadores del CV Sant Cugat
Ramon Galí Boadella
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Començà pilotant per a Bultaco i, posteriorment, canvià a Derbi Disputà diversos grans premis del Mundial de velocitat, en la categoria de 50 cc, al llarg de les dècades de 1970 i 1980 Finalitzà en sisena posició en el Mundial de l’any 1979 Participà en diverses proves de les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb el seu germà bessó, Joaquim
Bóquer
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum
.
La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i el Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori 362 m alt entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer , a l’est, anomenat el morro de Bóquer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina