Resultats de la cerca
Es mostren 1937 resultats
pedagogia musical
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’edat mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que…
sarja
Indústria tèxtil
Lligat quadrat fonamental que té un escalonat constant igual a la unitat.
La seva expressió és m e 1, on m és un número qualsevol Les sarges, que solen ésser denominades pel nombre de fils i passades de llur curs, presenten sempre uns solcs diagonals formats per les bastes d’ordit en una cara i de trama en l’altra En les sarges compostes hom aplica una base d’evolucions sobre el lligat fonamental La sarja batàvia és la de 4 o de 6, amb una base d’evolucions b 2 2 o b 3 3 , respectivament, i té el mateix aspecte per totes dues cares La sarja romana presenta, entre els seus solcs en diagonal, punts que lliguen plana La sarja setina o simplement setina…
al·lè
Química
Hidrocarbur insaturat, gasós, inflamable, inestable, que es liquida a -34,5°C i es congela a -136,5°C, de temperatura crítica 120°C.
És obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats, i és utilitzat com a intermediari Es copolimeritza amb l’etilè, el propilè i l’estirè i dóna amb els diborans copolímers pirofòrics Reben també la designació genèrica d' allens tots els hidrocarburs que, com l’allè, tenen dos enllaços dobles cumulats Els allens són obtinguts per deshalogenació o per d’altres reaccions d’eliminació de composts adequats a partir de composts α-cloroacetilènics i de reactius de Grignard, i per piròlisi En presència de bases fortes s’…
Club de Boxa l’Hospitalet
Boxa
Club de boxa de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat el 1978, practica la boxa amateur i professional També promogué les seccions de boxa com a defensa personal, la boxa infantil i la boxa femenina Alguns dels boxejadors més rellevants formats al club són Òscar García Cano, campió d’Europa professional 1997 i campió d’Espanya amateur 1996 Francisco Nohales Arias El Niño , campió d’Europa professional de pes lleuger 2005, 2006 i campió d’Espanya professional 2001 Jorge Sendra García El Salvaje , campió d’Espanya de pes mitjà 2002, 2003 Jaume Pons Shin-Chan , que disputà el títol de campió d’Espanya amateur Karim El Ouazghari…
Complex Esportiu Tennis Park
Pàdel
Club de pàdel i tennis de Tarragona.
Fundat l’any 1977, disposa de sis pistes de pàdel, quatre pistes de tennis de terra batuda, dues pistes d’esquaix i raquetbol, gimnàs i piscina descoberta Hi funciona una escola de tennis i una de pàdel, esport en què el 2011 aconseguí l’ascens a la primera categoria masculina absoluta de Catalunya, fet que el situa entre els vuit millors equips del país L’equip femení juga a la segona categoria El 2010 es proclamà campió de la Copa de la Lliga Catalana de Pàdel L’any 2001 s’hi disputà la fase prèvia masculina del Torneig Ciutat de Tarragona de Pàdel, prova del circuit Pàdel Pro Tour, que…
escola de Sitges

Pastora i oques (vers el 1900), obra d’Arcadi Mas i Fontdevila
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a un grup de pintors paisatgistes aglutinat a Sitges al darrer quart del segle XIX.
En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots…
stadtpfeifer
Música
A Alemanya i, més en general, a tota l’àrea germanoparlant, músic professional contractat per un municipi (Stadt) de manera estable.
Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…
Unió Esportiva Tàrrega

Equip de la temporada 1995-96 de la Unió Esportiva Tàrrega, campió de tercera divisió
UE Tàrrega
Futbol
Club de futbol de Tàrrega.
Fou fundat l’any 1914, com a Club de Futbol Tàrrega Fou diverses vegades campió provincial als anys vint i les temporades 1933-34 i 1934-35 jugà a la segona categoria del Campionat de Catalunya En la temporada 1949-50 assolí la tercera divisió, on es mantingué tres temporades 1950-53 El 1954 desaparegué i es tornà a constituir el 1957 amb el nom actual Durant dècades jugà a la categoria territorial fins que la temporada 1990-91 ascendí a primera catalana Tres temporades més tard 1993-94 retornà a tercera divisió, on romangué onze temporades consecutives 1994-05 Fou campió en l’edició de 1995-…
lactida
Química
Nom genèric dels èsters cíclics formats per esterificació entre dues molècules d’α-hidroxiàcids, segons l’esquema de formació
.
Les lactides són gairebé totes sòlides, es fonen a baixa temperatura i s’hidrolitzen per acció de les bases per donar les sals dels àcids dels quals deriven
pecia
Diplomàtica i altres branques
A la indústria medieval de llibres, cadascun dels fascicles d’un llibre formats per un foli plegat en quatre.
A les universitats, eren deslligats i numerats, talment que un llibre podia ésser copiat per diversos amanuenses, i constituïa alhora la mesura de la compensació deguda al copista i, doncs, el preu del llibre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina