Resultats de la cerca

L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…

És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona L’església parroquial Sant Esteve, en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI El lloc apareix amb els noms de Muntbarbal l’any 1278 i de Montecorvallo o Montecorballo del 1312 en endavant Guillem Arnau de Montcorbau tingué un paper destacat en l’oposició a la invasió de la Vall pels francesos el 1283-1284 i després en el retorn del domini als reis de la corona catalanoaragonesa El 20 de novembre de 1313 els dos cònsols i els trenta-dos caps de…

Centre regional d’una rica regió agrícola que envia els seus productes a la conca del Ruhr, que, per la seva proximitat, ha afavorit el desenvolupament de nombroses fàbriques tèxtils i de construccions mecàniques Universitat, fundada el 1771 Sorgida entorn d’un monestir, fou erigida en seu episcopal per Carlemany 802, i al s XIII entrà en la lliga hanseàtica Possessió de la Reforma a partir del 1529, fou centre d’un singular experiment politicoreligiós, fins que, assetjada pel bisbe Franz von Waldeck 1535, tornà al catolicisme El 1803 passà a formar part de Prússia Greument destruïda durant…

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat abandonat la…

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic de dues naus…

La vila de Massalió és situada damunt d’un turó a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell foren conquerits definitivament als musulmans vers l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Pocs anys més tard, el 1175, el rei Alfons I féu donació d’aquest indret al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat De l’antiga església parroquial de Massalió hi ha referències des de l’any 1215, i consta també en les relacions de les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’actual temple parroquial, que substituí l’església…

Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles s IV, escenes de cacera o jocs s V Des de la fi del s IV fins al s VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o tallats a la part interior,…

Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’…

Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…

Actiu a Àvila i a Toledo entre el 1499 i el 1524 Influït per DFancelli, fou un dels primers introductors del Renaixement a la península Ibèrica Treballà en el retaule major de la catedral d’Àvila 1508, en el qual aplicà a una estructura gòtica ornamentació renaixentista típica del primer plateresc Es destacà en els monuments funeraris els d’Alonso Carrillo de Albornoz i Íñigo López Carrillo de Mendoza, de la catedral de Toledo ~1515, i, al rereltar de la catedral d’Àvila, el d’Alonso de Madrigal 1518, conegut també per El Tostado , tallat en marbre, que és considerada la seva…