Resultats de la cerca

Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…

Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…

El cabirol Capreolus capreolus ha sofert una forta persecució per l’home Durant l’hivern conviu amb l’isard en el bosc, però mai no n’abandona l’espessor, mentre que l’isard, així que la fusió de la neu ho permet, corre cap a les crestes i els cims més enlairats Juan A Fernández El cabirol és un cèrvid de dimensions relativament petites pesa entre 15 i 30 kg i mesura de 66 a 78 cm d’alçada a la creu, de caràcter esquiu i escapadís i bon corredor i nedador Els mascles presenten banyes curtes, d’uns 23 cm, amb dues o tres puntes No tenen glàndules preorbitals tanmateix,…

L’aparell digestiu experimenta modificacions diverses, caracteritzades per una disminució en la producció de secrecions de les glàndules annexes, com també per una restitució alentida de les cèllules mucoses digestives que es deterioren constantment, i una certa incoordinació dels moviments gàstrics i intestinals En definitiva, això fa que la digestió d’alguns aliments sigui més dificultosa i lenta, en especial la d’aliments molt grassos Tanmateix, però, si es proporciona una aportació nutritiva i se segueixen uns hàbits alimentaris apropiats, la vellesa no té per què comportar…

La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els…

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son…

També és anomenat conducte lactífer

El verí va a parar a la gola de l’ofidi i es barreja amb la saliva per tal d’inocular-lo a la presa, han de mastegar-la

Són situades a la vora de l’esòfag i estan relacionades amb el sistema nerviós