La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe. Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior, o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior.
L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no saben eixugar-se bé les secrecions. A més, és habitual que les secrecions s’acumulin a les fosses nasals i les obstrueixin.
La rinorrea posterior és percebuda per la persona que n’és afectada com una sensació d’ocupació del coll, evident sobretot en empassar-se alguna cosa. En els infants petits, la deglució de secrecions abundants pot dificultar l’alimentació, i fins i tot provocar vòmits. També és freqüent que causi tos, especialment de nit.
D’altra banda, la rinorrea es pot presentar en diversos trastorns. Per exemple, a causa d’un increment de l’activitat secretora de les cèl·lules caliciformes o les glàndules mucoses, a conseqüència d’una irritació de la mucosa deguda generalment a una infecció. O bé per una transsudació de líquid causada per una dilatació dels vasos sanguinis. Les causes més habituals són els trastorns inflamatoris de la part superior de les vies respiratòries com rinitis, sinusitis o adenoïditis. Hi pot haver igualment rinorrea en cas de pòlips nasals, tumors nasosinusals i tumors de càvum; en el cas d’un tumor nasosinusal, la rinorrea sol ésser unilateral.
L’aspecte de la secreció varia segons la causa de la rinorrea. En general, si és deguda a un trastorn no infecciós és aquosa, clara i transparent. Els trastorns infecciosos originen una secreció mucosa, més espessa i opaca; si la infecció és bacteriana, la secreció pot ésser muco-purulenta, d’un color blanc i grogós o verdós i molt espessa.