El cabirol (Capreolus capreolus) ha sofert una forta persecució per l’home. Durant l’hivern conviu amb l’isard en el bosc, però mai no n’abandona l’espessor, mentre que l’isard, així que la fusió de la neu ho permet, corre cap a les crestes i els cims més enlairats.
Juan A. Fernández.
El cabirol és un cèrvid de dimensions relativament petites (pesa entre 15 i 30 kg i mesura de 66 a 78 cm d’alçada a la creu), de caràcter esquiu i escapadís i bon corredor i nedador. Els mascles presenten banyes curtes, d’uns 23 cm, amb dues o tres puntes. No tenen glàndules preorbitals; tanmateix, posseeixen una glàndula metatarsiana, sota el garró, característica.
Àrea de distribució actual del cabirol (Capreolus capreolus) als Països Catalans.
Maber, original de l’autor i de Jordi Ruiz Olmo.
Viu a boscos, però també a terrenys oberts amb bons amagatalls, tant a les planes com a les muntanyes, per bé que rarament per damunt del límit del bosc. En altres èpoques, era habitant natural dels boscos dels Països Catalans; actualment s’ha detectat la seva presència a les Alberes, al Cadí i a la reserva nacional de l’Alt Pallars-Aran. Viu en solitari, especialment els mascles, o en grups molt reduïts de caràcter familiar. Els mascles es reuneixen amb les femelles durant l’estiu, quan s’esdevé el període de zel. Tanmateix, els parts no es produeixen fins als mesos de març a juny de l’any següent. Aquest prolongat període de gestació es deu a un fenomen característic del cabirol, que no es presenta a la resta de les espècies dels cèrvids: la implantació retardada. Aquest fenomen consisteix en el fet que l’òvul fecundat a l’estiu roman a l’úter, en estat latent, durant un interval de quatre o cinc mesos. Passat aquest temps, segueix el seu desenvolupament durant vint setmanes fins al moment del part. Els parts de bessons són més freqüents que els d’un únic nadís.