Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
Bayeux

Vitrall de la catedral de Bayeux
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, centre del Bessin.
Mercat agrícola i petit nucli industrial impremta, plàstics, són molt anomenades les seves randes La catedral de Notre-Dame, originàriament del segle XI, fou reconstruïda al segle XIII i és una mostra típica del gòtic normand el cimbori, de 80 m d’alçària, és del segle XV El Musée de la Reine Mathilde conté el llarg brodat dit Tapís de Bayeux Ciutat d’origen galloromà, fou saquejada nombroses vegades a causa de les invasions normandes —fins a la formació de Normandia, al segle X—, de la Guerra dels Cent Anys 1356 i de les guerres de religió A l’edat mitjana fou la residència…
Kaliningrad
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a ambdues ribes del Pregol’a, a la seva desembocadura, al golf de Kaliningrad Important nucli industrial construcció de vagons, reparacions navals, equips per a la indústria pesquera, indústria de la cellulosa i del paper i de transports El seu port mai no es glaça La ciutat, pràcticament nova durant la Segona Guerra Mundial fou destruïda quasi totalment, té universitat, escola naval i institut per a la pesca i l’oceanografia, a més d’altres centres culturals Fundada el 1255 per l’Orde Teutònic, el 1457 esdevingué residència del seu cap i el 1525 capital del nou ducat de Prússia…
Carmona
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a llevant de la ciutat de Sevilla i drenat pel riu Corbones.
D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis romans muralles,…
Pyongyang
Ciutat
Capital de la República Democràtica Popular de Corea, forma una província pròpia.
Situada a la ribera del riu Taedong, al centre de la principal zona minera carbó, coure, s’ha convertit en el primer nucli industrial del país, amb indústria siderúrgica, química, tèxtil cotó i fibres artificials i alimentària Hi ha fabricació de ciment, pneumàtics i material elèctric El seu port és Namp’o, al golf de Corea, al qual és unida per ferrocarril Centre de comunicacions amb la Xina i amb Corea del Sud Centre polític, intellectual i d’ensenyament superior Fou fundada pels xinesos el 1122 aC Ocupada pels japonesos el 1592, sofrí grans perjudicis en les guerres sinojaponesa 1894 i…
Josep Antoni Reventós i Poch
Cristianisme
Eclesiàstic trinitari.
El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de…
Robert Yisrael Aumann

Robert Yisrael Aumann
© Sasson Tiram
Economia
Matemàtic i economista israelià.
El 1938 la seva família emigrà als EUA El 1955 es doctorà en matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology, i l’any següent emigrà a Israel, on es nacionalitzà Ha estat catedràtic de la Universitat Hebrea de Jerusalem de 1968 a 2000, i actualment n'és professor emèrit Ha estat professor visitant de diverses universitats nord-americanes Stanford, Princeton, Yale, i Berkeley, entre d’altres L’any 2005 li fou atorgat el premi Nobel d’economia, que compartí amb Thomas Schelling, per la seva aportació a la teoria dels jocs, en les quals formalitzà matemàticament situacions de jocs…
idríssida
Història
Membre de la dinastia alida, de la branca hassanita, que regnà al Magrib del 789 al 974.
Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim Gannūn ibn …
quema
Història del dret
Imposició que gravava el tràfic de mercaderies entre els regnes de València i Castella.
Fou establerta durant el segle XIV com una modalitat del dret de marca o represàlia, amb la finalitat d’indemnitzar amb el seu import els damnificats per les guerres amb Castella Per això hom en digué també dret dels damnificats De fet, però, en els temps ulteriors fou una exacció fiscal com una altra L’any 1403 el seu import fou fixat en dos diners per lliura de les mercaderies que eixien del Regne de València cap a Castella o anaven de Castella cap al Regne de València Normalment, fou arrendat juntament amb el peatge, i hi foren carregats censals, talment com sobre les altres…
Sant Sadurní de Medinyà (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de la porta “…
Nikola Pašić
Història
Polític serbi.
Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina