Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
mistacocàrides
Carcinologia
Superordre de la classe dels crustacis constituït per formes molt petites (menys d’1 mm), de cos vermiforme.
Presenten el cefalotòrax proveït de dos parells d’antenes, mandíbules, dos parells de maxilles, maxillípedes i els quatre segments toràcics amb apèndix en forma de plaques Els sis segments abdominals manquen d’apèndix L’orifici genital s’obre en el primer segment toràcic Habiten la zona intercotidal de les platges sorrenques, i per això no foren descoberts fins en èpoques recents 1938
micropterígids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, tinguda antigament com a un ordre a part (zeuglòpters), considerada sovint com la família més antiga de les papallones.
Llur morfologia és en alguns trets distinta de la dels lepidòpters típics, ja que les erugues tenen potes falses en els vuit primers segments abdominals La crisàlide és lliure, i l’adult, en comptes d’espiritrompa, presenta mandíbules funcionals amb què mastega pollen Són microlepidòpters diürns, i del centenar d’espècies existents, n'habiten als Països Catalans menys d’una dotzena
ojibwa
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, que parla una llengua de la família lingüística algonquina.
Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins
peix martell

Peix martell
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esfírnids, amb el cap de forma molt característica, amb dues expansions laterals i amb els ulls situats en els extrems d’aquestes expansions, a la qual forma deu el nom vulgar.
Arriba fins als 3m de longitud total i és de color gris Les altres espècies de la família habiten preferentment a les mars càlides, però Sphyrna zygaena és present a la Mediterrània Habita en aigües profundes i és un bon nedador, capaç d’agredir l’home Hom creu que té un olfacte excellent, car és la primera espècie que arriba quan apareix sang
barramunda
Ictiologia
Peix dipnou de l’ordre dels ceratodiformes, de gran llargada (1,75 m), amb l’esquelet cartilaginós en gran part, les escates cicloides i grosses, i aletes parelles ben desenvolupades.
A més de les brànquies, té un pulmó únic, amb una sola vena pulmonar, que acompleix funcions respiratòries molt semblants a les dels amfibis caudats quan les aigües dolces on viu es redueixen, a l’estació seca, i s’empobreixen d’oxigen Les barramundes són considerades, per llurs característiques fisiològiques, fòssils vivents Habiten alguns rius de Queensland Austràlia Llur carn és comestible
hiracoïdeus
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris que comprèn un nombre reduït d’espècies, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai.
Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula Són herbívors Són afins als perissodàctils i als proboscidis Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia
hapàlids
Zoologia
Família de l’ordre dels primats platirrins formada per individus que atenyen entre 10 i 20 cm, amb el cap arrodonit, la cua llarga i pilosa i els ulls relativament grossos.
Tenen cinc dits a les mans i als peus, amb el polze no oposable tenen trenta-dues dents entre totes dues mandíbules, amb dues incisives, un ullal, tres premolars i quatre molars Són anomenats vulgarment titís , i habiten en grups als boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud A causa de llurs petites dimensions i característiques, són corrents als parcs zoològics
gordiacis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i d’aspecte filamentós que atenyen d’uns 10 cm fins a 1 m, amb un diàmetre de 0,5-2 mm.
Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus
dasipròctids

Agutí (Dasyprocta azarae)
Bernard DUPONT (cc-by-sa-2.0)
Zoologia
Família de rosegadors de gran talla, puix que poden passar del mig metre de longitud total.
Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas
ibis

Ibis sagrat o egipci
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels tresquiornítids, de l’ordre dels ciconiformes, que tenen els tarsos llargs, tots quatre dits al mateix pla, amb els anteriors units a la base per una membrana, i el bec llarg, prim i corbat cap avall.
Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina