Resultats de la cerca

Es graduà en dret per la Universitat de Copenhaguen 1971 Al capdavant del Partit Socialdemòcrata que presidí del 1992 al 2002, guanyà les successives eleccions del 1993 al 2001 Al llarg de la seva gestió, tot i l’ideari socialdemòcrata, impulsà una liberalització de l’economia que aconseguí situar entre les més competitives d’Europa Molt perjudicat pel resultat negatiu del referèndum relatiu a l’euro 2000 i també pel sentiment antiimmigratori, fou derrotat pel Partit Liberal d’Anders Fogh Rasmussen Al juny del 2004 fou elegit diputat al Parlament Europeu

Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics

Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia

Fou un dels principals fundadors de la revista infantil Cavall Fort , que dirigí del 1961 al 1979 Aquesta tasca la plasmà a “Cavall Fort” Una experiència concreta 1967 El 1975, amb Pau Urrea, creà la collecció discogràfica “Clàssics de la Sardana” Impulsà també la publicació de gramàtiques catalanes i cicles de teatre infantil Estrenà les obres de teatre Dos branquillons a guisa de violí i Ha fugit un cavall i publicà la narració juvenil Planta cara 1995 Bibliografia Ferrer, J 2008 Josep Tremoleda Plantar cara a la por Barcelona, Pòrtic

Era fill d’Enric X el Superb mort pels volts del 1108, que, com a gendre de Lotari III, havia estat candidat a la corona imperial Conquerí i colonitzà les terres de l’orient d’Alemanya, ocupades pels eslaus Fundà noves ciutats Lübeck, Munic i Brunsvic, impulsà el creixement d’unes altres Hamburg i aconseguí el desenvolupament comercial i mercantil dels seus estats En negar-se a ajudar Frederic I en l’expedició a Itàlia, fou desposseït dels seus territoris, llevat dels de Brunsvic i Lübeck Més tard es reconcilià amb l’emperador 1194

Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi

Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada

Format inicialment amb el seu pare, L Pomar, prosseguí els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Música, on fou alumne de T Alarcón, FM Alcérreca, G Velázquez i GE Campa Fou catedràtic de solfeig i cant coral a l’Escola Normal de Mèxic i impulsà diferents iniciatives orquestrals i corals arreu del país Creador de diferents obres corals i orquestrals, destacà per la seva militància política a favor de les classes més desfavorides, que es reflecteix en obres com el ballet Ocho horas , el qual tracta sobre les dures condicions de treball entre els obrers