Resultats de la cerca
Es mostren 770 resultats
direcció
Música
Definir l’activitat musical del director d’orquestra és una tasca dura i difícil.
La dificultat no rau tan sols en la comprensió pràctica de l’ofici, sinó, sobretot, en la complexitat conceptual de la seva funció Això no vol dir, però, que la tasca quotidiana i immediata del director no sigui plena d’obstacles en la seva realització, ni que no trobi dificultats en el seu aprenentatge Es pot intentar, amb tot, explicar i descriure, amb una relativa comoditat, la naturalesa de tots aquells elements, tant tècnics com teoricopràctics, que conflueixen en la direcció i que constitueixen els fonaments d’aquest art Tanmateix, el concepte de direcció d’orquestra, el seu sentit…
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
termes
Interior de les termes romanes de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
trobador
Música
Nom que rebien els poetes compositors en llengua d’oc actius durant els segles XII i XIII al sud de França.
El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’allargà fins a…
metrònom
Música
Aparell que serveix per a determinar amb precisió el tempo d’una composició musical.
El model tradicional consta d’una caixa de fusta, generalment de forma piramidal, dins de la qual es munta un mecanisme de rellotgeria dotat d’un pèndol compost La part visible d’aquest pèndol inclou un pes regulable que, en ser variat de posició acostat o allunyat de l’eix de rotació, permet fixar a voluntat la freqüencia d’oscillació del pèndol Una escala de divisions del temps en permet l’ajustament precís Atès que, en oscillar, el pèndol produeix un so repetit regularment -com ara el tic-tac d’un rellotge-, el metrònom, a més de permetre al compositor d’indicar clarament a la partitura el…
Torre dels Moros (Fondespatla)
Art romànic
Situació Construcció defensiva amb un gran esvoranc al mur de ponent, que corresponia a l’indret on hi havia la porta d’accés ECSA - J Bolòs La torre, anomenada Caseta dels Moros, és situada a l’extrem d’un serrat que hi ha al sud-est de la població de Fondespatla, damunt de la partida de terres anomenada Vila Vella i amb una bona panoràmica sobre la plana on fou construïda aquesta població i sobre altres poblacions de la conca del riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF534211 Des de la carretera, davant de l’entrada del poble, surt, en sentit contrari al d’accés a la població, un camí…
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…
Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant…
Castell del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a Sant Ramon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en què s’ocupà Guissona, el…
Castell de Mejanell (Estaràs)
Art romànic
Situació Magnífica Torre circular adossada a un edifici tarda que fou la torre mestra d’aquest desaparegut castell ECSA-J Bolòs D’aquest antic castell només n’ha pervingut la torre Pertany al municipi d’Estaràs per pocs metres, ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, a ponent La torre s’aixeca a l’extrem d’un petit esperó delimitat per dos modestos barrancs, al mig d’un caseriu, vora l’església romànica de Sant Pere Mapa 34-14 361 Situació 31TCG655209 Des de Sant Ramon cal agafar la carretera de Calaf Al cap de poc més de 500 m es veu a la dreta la torre medieval Cal agafar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina