Situació
Construcció defensiva amb un gran esvoranc al mur de ponent, que corresponia a l’indret on hi havia la porta d’accés.
ECSA - J. Bolòs
La torre, anomenada Caseta dels Moros, és situada a l’extrem d’un serrat que hi ha al sud-est de la població de Fondespatla, damunt de la partida de terres anomenada Vila Vella i amb una bona panoràmica sobre la plana on fou construïda aquesta població i sobre altres poblacions de la conca del riu Tastavins.
Mapa: 30-20 (520). Situació: 31TBF534211.
Des de la carretera, davant de l’entrada del poble, surt, en sentit contrari al d’accés a la població, un camí que porta cap a la Coveta de l’Aigua. Al primer trencall, hem d’anar cap a l’esquerra i deixar unes granges a la dreta. Un cop siguem en una casa d’estiueig abandonada, hem de pujar pel dret fins al cim de la cresta on s’alça la torre.
Torre
Es tracta d’una torre de planta bàsicament quadrada, acompanyada a la banda meridional per un clos. A l’interior de la torre, al nivell inferior, els costats fan uns 310 cm de llarg. El gruix de les parets és d’uns 125 cm. Al costat nord, però, a la part baixa de l’edifici i a la cara interna, es feu un doble mur, amb un gruix de 40 cm.
Cal tenir present que hem de distingir la part inferior de la torre, amb una alçada d’uns 5 m, de la part superior, amb una alçada d’uns 4 m més. La part inferior ara és quasi tota plena de terra; cal pensar, però, que o bé era buida o bé només parcialment massissa.
Planta de la torre, amb el recinte que té adossat, i secció de la torre, amb indicació del nivell fet de tàpia, a escala 1:400.
J. Bolòs
També podem diferenciar fàcilment l’aparell constructiu de la meitat inferior, que correspon a pedres poc treballades, col·locades en filades horitzontals i unides amb bon morter, de l’aparell dels metres superiors. A baix, en algun indret, la disposició de les pedres recorda l’opus spicatum. Al cim, veiem uns 4 m d’encofrat, fet amb un sistema constructiu molt semblant a l’usat per fer la tàpia. El gruix de la paret en aquest sector superior és de 75 cm. L’alçada de la tapiera devia ser de 90 cm. Al final de cada tapiada veiem una sèrie de forats, tal com trobem en totes les construccions fetes d’aquesta manera. D’altra banda, mentre que a la part inferior els angles dels murs eren fets amb carreus treballats i més grans (25 × 75 cm), molts dels quals han estat arrencats, a la part superior els caires són iguals als de la resta de la paret.
Segurament l’única obertura que hi havia era la porta que s’obria a la paret oest, a la part superior feta amb encofrat. Actualment, però, en haver-se emportat la gent les pedres dels muntants i les possibles dovelles, només hi resta un gran forat.
Davant de la torre, a la banda sud, hi ha un clos amb una planta quadrangular, que fa uns 8 × 6 m. És tancat per un mur fet amb una mena d’encofrat, amb les pedres col·locades força irregularment, i que té un gruix de 90 cm.
La datació d’aquesta construcció és molt difícil. Deixant de banda el problema de saber si la part inferior i la superior són de la mateixa època, ens hem de preguntar, en primer lloc, si és un edifici anterior o posterior a la conquesta cristiana. Una primera impressió ens pot portar a considerar que es tracta d’una torre feta cap als segles XIII o XIV, com a torre de guaita que permetia comunicar la població de Fondespatla amb altres indrets d’aquesta contrada sud-occidental de la comarca del Matarranya. Una segona visió més atenta del tipus d’aparell constructiu i de la possible relació d’aquesta torre amb un lloc de poblament proper, ens pot portar a proposar-ne una datació en un moment andalusí. El fet que a sota de la fortificació hi hagi una partida de terres anomenada Vila Vella, més aviat dona suport a aquesta segona possibilitat. Si fos així, la podríem comparar amb una torre com la de Castellfollit (Conca de Barberà) o com algunes altres torres d’almúnies del Segrià o del Baix Cinca.