Resultats de la cerca
Es mostren 892 resultats
Joan Pla i Villar
Literatura catalana
Escriptor.
La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor 2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999, Cartes d’amor i de mort 2001, Premi Ciutat de Torrent, L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000, El…
Astronàutica 2010
Astronàutica
El 2010 va ser un dels anys menys brillants en el camp de l’exploració espacial, ja que l’activitat va ser una continuació rutinària dels anys anteriors El llançament de diversos satèllits comercials de telecomunicacions i militars va continuar al ritme habitual Sistemes d’impulsió La notícia més important va ser que l’Administració Obama va fer un canvi de política en el camp dels llançadors pesants per a substituir el sistema de llançadores, en considerar que la proposta feta per l’Administració Bush, el sistema Constellation, era massa car i arrossegava massa endarreriments Aquest sistema…
Jordi Pàmias i Grau
Jordi Pàmias i Grau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida Ha collaborat en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent El 1972 s’estrenà com a poeta amb La meva casa , recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a Cansada veu 1974, a Memòria d’un…
,
mes tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari del punt vernal.
La seva durada és de 27,32158 dies solars mitjans
mes anomalístic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.
La seva durada és de 27,55455 dies solars mitjans
any dracòntic
Astronomia
Temps transcorregut entre dos passos consecutius del Sol per un node de l’òrbita de la Lluna.
Té una durada aproximada de 346,62 dies També s’anomena any d’eclipsis, per produir-se aquests precisament quan el Sol es troba en algun dels nodes de l’òrbita lunar
corona
Astronomia
Cercle de llum pàl·lida que envolta a vegades el disc del Sol o el de la Lluna.
creixent
Astronomia
Aspecte que presenta la Lluna quan només se’n veu il·luminada aproximadament la quarta part del disc.
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un…
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina