Resultats de la cerca
Es mostren 1209 resultats
Kazan’
Ciutat
Capital de la República dels Tàtars, Rússia.
Situada a la vora esquerra del Volga, a la desembocadura del Kazanka, és un port fluvial important i té indústria de construcció de màquines, metallúrgica i química La universitat fou fundada el 1804 Traslladada, al segle XIV, de més al NE, on havia estat fundada un segle abans pels mongols, al segle XV esdevingué la capital d’un kanat independent Del segle XVI, que fou sotmesa per Ivan el Terrible 1552, és la ciutat murallada, amb la torre piramidal de Sumbeki Són destacables també les esglésies de la Santa Icona, de Sant Cebrià i de Santa Justina, el monestir de la Transfiguració i la…
màquina de batre
Agronomia
Màquina per a fer la batuda de cereals i llegums.
Consisteix generalment en un bombo fix i un trill dotat d’un moviment de rotació, coaxials, proveïts de pues rígides o flexibles, entre els quals hom fa passar els cereals o llegums la palla i el gra, se separen després mitjançant garbells vibradors i ventadores la palla i el boll són vehiculats per un corrent d’aire cap a l’exterior el gra és netejat per un altre corrent d’aire i ensacat, i les mitges espigues són reincorporades al procés Les màquines de batre són emprades d’ençà de la segona meitat del s XVII El 1788 Andrew Meikle en patentà la primera de bombo i trill, de funcionament…
cronometratge
Tecnologia
Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, element d’operació o inactivitat.
Durant el cronometratge el cronometrador observa un o més operaris o una o més màquines que fabriquen uns elements, per tal de determinar-ne el temps d’execució normal Per a calcular el temps normal de cronometratge d’un element hom ha de disposar d’una sèrie de valors que permeti d’obtenir una mitjana estable i representativa Convé que el nombre de vegades que hom cronometra els elements sigui com més petit millor però, com que l’exactitud dels temps normals obtinguts augmenta amb el nombre de valors, cal determinar en cada cas el nombre mínim de vegades que hom ha de cronometrar cada element
Johannes von Neumann
Matemàtiques
Matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any 1952 És autor,…
Sant Vicenç de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
A uns 200 m al nord de la casa de Pinyes, en un serrat, hi havia les restes de l’església de Sant Vicenç, que foren totalment destruïdes en dates recents, amb màquines excavadores D’aquesta església s’ha trobat un únic esment datat l’any 1023, en què es jurà un testament sacramental sobre l’altar de Sant Vicenç, especificant-se que aquesta església era a la vall de Pinyes El lloc de Pinyes, esmentat ja l’any 959, l’any 1253 fou integrat plenament al vescomtat de Castellbò L’any 1519 el lloc formava part de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà
Miquel Navarro i Navarro
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 —any que féu la primera exposició individual— es dedica preferentment a l’escultura Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà El 1997 presentà al MACBA la installació de La ciutat roja També ha realitzat escenografies teatrals per a autors contemporanis com Fernando Savater a Vente a Sinapia , o amb clàssics com Calderón de la Barca a Absalón El 2008…
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries i “El Brot…
Les patents Casablancas: una innovació tèxtil d’abast internacional
Ferran Casablancas i Planell Retrat de Ferran Casablancas i Planell AHS Ferran Casablancas i Planell va néixer a Sabadell el dia 28 d’octubre de 1874 en el si d’una família de petits empresaris de la indústria tèxtil llanera, dedicats als acabats i a la filatura de carda Era el petit de tres germans i l’únic noi Va anar a diferents escoles de la ciutat, però només fins als 14 anys A aquesta edat va començar a treballar d’aprenent en l’empresa del seu pare, en la qual va passar per totes les seccions La seva infància i la primera adolescència van estar directament associades al Vapor de la O…
La innovació tecnològica en la indústria del gènere de punt
Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla de bec o de…
prova
Tecnologia
Assaig, anàlisi, examen, etc, al qual és sotmès una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle, un producte industrial, etc, per tal de conèixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat, especialment per determinar-ne la resistència, comprovar-ne el bon funcionament, mesurar-ne el rendiment, el consum, etc.
Les proves de màquines, motors, aparells, etc, són efectuades en installacions especialment adequades, anomenades banc de proves , que consisteixen en un bastiment proveït de tots els mecanismes, dispositius i aparells necessaris per a determinar, mesurar, etc, les característiques del motor, màquina, aparell, etc, que hom vol provar i al qual bastiment és fixat provisionalment Posteriorment a les proves efectuades al banc, hom sotmet, especialment els vehicles automòbils, avions, etc, a proves reals de comprovació del funcionament en el medi, condicions, etc, en què serà emprat Segons el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina