Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic
Diverses restes òssies recuperades al jaciment del període Triàsic mitjà Anisià del Tagamanent Vallès Oriental Josep Fortuny La fauna de vertebrats del Permià i el Triàsic dels ecosistemes marins és especialment ben coneguda i representada als Països Catalans per una fauna ictiològica i herpetològica diversa Els vertebrats dels ecosistemes continentals, en canvi, han estat històricament poc estudiats, tot i que actualment els amfibis i rèptils recuperats en aquests ecosistemes representen una fauna important, especialment del Triàsic Des d’un punt de vista cronològic, les restes…
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
Torre dels Moros o d’Algorfa (Seròs)
Art romànic
Situació Torre rectangular d’època andalusina, feta amb grans carreus, integrada a les dependències del mas de Violí ECSA-JBolòs Aquesta torre és situada a la partida de terres d’Algorfa, entremig de les dependències del mas de Violí, al límit de la segona terrassa del riberal del Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF818914 A 3 km de Seròs per la carretera LP-7041 i a menys d’1 km del convent de Vinganya, cal prendre un camí a mà esquerra que condueix, després de 300 m, al mas de Violí, darrere el qual hi ha la torre dels Moros JRG-JBM Torre El mas de Violí està format per una sèrie de…
Els crustacis estomatòpodes a la Mediterrània Occidental
Quatre espècies d’estomatòpodes de les costes catalanes Pseudosquillopsis cerisii 1 , una espècie d’aigües somes molt poc comuna, probablement associada als alguers de posidònia, que es reconeix fàcilment pel rostre punxegut Parasquilla ferussaci 2 , de mida semblant a Squilla mantis , que viu en fons de fang de la plataforma fonda i del talús superior, encara que és poc comuna Rissoides desmaresti 3 , una petita galera de coloració marronosa, present, tot i que poc abundant, en fons de fang a la plataforma continental poc profunda Rissoides pallidus 4 , també petita, i de coloració marró…
calcilutita
Mineralogia i petrografia
Calcària detrítica constituïda essencialment per partícules de calcita de la mida del llim i l’argila, típicament litificada i cimentada.
Tot i que sovint rep el nom de marga, es presenta normalment en colors grisos i cremes És una roca sedimentària de precipitació química d’origen marí o lacustre
baia de goji
Botànica
Agronomia
Fruit de la planta Lycium barbarum, de forma allargada i de color vermell, aproximadament de la mida d’una pansa.
Se sol comercialitzar assecat i és apreciat per les propietats medicinals, tonificants i nutritives que se li atorguen No són baies de goji els fruits de la planta Lycium chinense , tot i que sovint també es comercialitzen sota aquesta denominació
vèspids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters de mida mitjana o grossa i colors vius, generalment grocs i negres.
Algunes espècies són solitàries, habiten en galeries subterrànies o esquerdes de murs i es nodreixen de larves d’altres insectes, com és ara els odiners, mentre que d’altres, les més evolucionades, presenten organització social, com ara les vespes Quan es paren, pleguen les ales al llarg del cos En part són depredadors i en part fitòfags, i construeixen els nius amb materials llenyosos o cellulòsics
antílop reial
Zoologia
Petit antílop, de la mida d’una llebre, que té les banyes molt curtes i solament presents en el mascle.
Té un plomall de pèls entre les dues banyes És propi de Guinea, Nigèria i Costa d’Or És anomenat també neòtrag
mictofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis de mida petita, amb el cos prim, nu o recobert d’escates.
Les aletes no tenen radis espinosos, i les ventrals són implantades a l’abdomen solen tenir una aleta adiposa sobre el peduncle caudal Manquen de bufeta natatòria o la tenen molt reduïda Comprenen unes 300 espècies, que habiten especialment a les regions abissals tenen molts fotòfors, i per això hom els anomena peixos llanterna
antozous
antozous Actínies
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe de cnidaris, formada exclusivament per pòlips, anomenats antopòlips, de mida variable, alguns d’ells molt grossos, d’estructura complexa.
Poden tenir esquelet, intern o extern, de carbonat càlcic Posseeixen actinofaringe, i llur cavitat gastrular és dividida en cambres mitjançant una sèrie de septes Segons els grups, les cambres són sis o un nombre múltiple de sis, o vuit o un nombre múltiple de vuit el nombre de tentacles que envolten la boca coincideix amb el nombre de cambres Les gònades són en els septes, a l’endoderm, i s’obren a la cavitat gastrular La larva és, generalment, una plànula que dóna lloc a un pòlip directament, sense passar per l’estadi de medusa Els individus poden viure aïllats, com les actínies, o formant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina