Resultats de la cerca
Es mostren 2971 resultats
Joan Baseia
Música
Organista i compositor català.
La dada més antiga sobre la seva vida és del 1679, any en què apareix com a organista i mestre de capella de la catedral de Vic El mateix any formà part del tribunal per a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona, que guanyà Gabriel Manald El 1680, en desdoblar-se els càrrecs d’organista i de mestre de capella a la catedral de Vic, Baseia optà pel primer, i el segon fou per a Francesc Soler La darrera notícia sobre la seva vida data del setembre del 1687, en ocasió de la candidatura que presentà al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, empresa en la qual no…
Jacques Moderne
Música
Editor francès.
Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt del músic…
Miguel de Arizo
Música
Cantor i compositor navarrès.
Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus…
Diego Ortiz
Música
Teòric musical i compositor castellà.
La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la…
llaüt
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (ordre decimal 321) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) en els quals el pla de les cordes és aproximadament paral·lel a la taula sonora.
Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una sola peça o bé…
La Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Erigida dins la propietat del monestir de Sant Cugat el 1145, els seus primers feudataris foren els Vilanova, els quals, a mitjan segle XIII, entroncaren amb la família Laceres Posteriorment, el 1432, hom té notícia de l’establiment de la família Palou, els quals reedificaren la torre i volgueren fundar una quadra, independitzant-se del domini del monestir Aquest fet originà un llarg plet entre el cenobi i els membres de la nissaga dels Palou, el qual finalitzà al segle XVIII amb la sentència favorable a la propietat del monestir, moment en què es coneix ja com la Torre Negra a…
Francisco José Gómez Argüello Wirtz
Pintura
Cristianisme
Pintor i iniciador del Camí Neocatecumenal, conegut com a Kiko Argüello.
Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana…
Església de la Torre de n’Eral (Penelles)
Art romànic
Aquesta església és coneguda per una única notícia que apareix en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 Entre els capellans de Castellserà i Boldú hom fa esment del de la “Torre d’en Erau” La torre de n’Eral, que ha donat nom a un petit agregat de Penelles, sembla que es trobava a l’indret de la finca avui coneguda com a Castell o Torre del Remei, on hi ha el santuari del Remei És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l’església de la torre de n’Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV Tanmateix, tampoc no es pot…
Sant Pere del Coll (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix l’emplaçament, es trobava situada dins l’antic terme del castell de Montmagastre Potser s’hi refereix per primera vegada el document de dotació primitiva de Sant Miquel de Montmagastre de 1010 1019 En les afrontacions del castell de Montmagastre es menciona el campo de Sancti Petri , a ponent del terme L’any 1057 Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem atorgaren a l’abadia d’Àger una sèrie de terres dins el terme de Montmagastre, juntament amb les cases i l’església de Sant Pere allí constructa D’aquesta manera, l’església de…
Emili Pi i Molist

Emili Pi i Molist.
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina