Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Luis de Velasco y de Castilla
Història
Funcionari colonial castellà, primer marquès de Salinas del Río Pisuerga (1609), cavaller de Sant Jaume.
Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies
Pere Anton Veciana i Rabassa
Història
Filipista.
Es casà 1704 amb Maria Tecla Cevit o Civit Durant la guerra de Successió s’establí a Valls Alt Camp, on es mostrà partidari de Felip V Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s’alçaren novament contra els Borbó Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 1719 rebutjà l’assalt a Valls de Pere Joan Barceló el Carrasclet El prestigi assolit li valgué el manteniment d’aquesta esquadra com a cos armat permanent mosso d'esquadra , a les seves ordres El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir Veciana i Civit
Francesc Ferran d’Àustria-Este
Història
Arxiduc d’Àustria i cap de la casa ducal dels Este de Mòdena.
Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera…
Lucio Fontana
Escultura
Pintura
Pintor i escultor italià d’origen argentí.
Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves…
Manuel Colmeiro Guimarás
Pintura
Pintor gallec.
La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets
Bernard François Chauvelin
Política
Polític francès, marquès de Chauvelin.
Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els…
Josep Oriol Jansana i d’Anzizu
Pintura
Pintor.
Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini
Epaminondes
Història
Militar
General i estadista tebà.
Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a Mantinea 362…
Narcís Sala Vila
Esport general
Directiu esportiu.
Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom
Ludovic Giuly
Futbol
Futbolista.
Havent jugat a l’Olympique Lyonnais 1994-98 i al Mònaco 1998-2004, amb el qual fou subcampió d’Europa, fitxà pel FC Barcelona la temporada 2004-05 i hi actuà fins a la temporada 2006-07 Extrem dret, s’alineà en 152 partits i marcà 32 gols Amb el Barça guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2005, 2007 Després actuà al Roma, al Paris Saint-Germain i, novament, al Mònaco Ha estat disset vegades internacional per França, i aconseguí una Copa FIFA Confederacions 2003
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina