Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
Ricard Mestre i Ventura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència…
Francesca Bonnemaison i Farriols

Francesca Bonnemaison i Farriols
Educació
Literatura catalana
Pedagoga, promotora de l’educació femenina popular.
Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona 1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit…
,
Francesc Mirabent i Vilaplana
Filosofia
Filòsof.
De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi Autodidacte, començà a conrear la novella i el periodisme Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927 Collaborà a la Revista de Catalunya , Revue d’Esthétique de París, Review of Aesthetics and Art Criticism , Revista de Ideas Estéticas , etc Professor 1943 i catedràtic 1950 d’estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l’estètica com a ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la tradició de l’…
José Luis Martín Ramos
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també fou director del departament homònim És el director de l’arxiu històric de la Fundació Rafael Campalans, dedicat a recollir els fons documentals de la història del socialisme català També ha format part de la direcció de la revista d’història L’Avenç 1993-99, i actualment n'és el conseller editorial Ha escrit diverses obres, especialment sobre el moviment obrer i socialista català, entre les quals Els orígens del Partit Socialista…
Mujeres Libres
Història
Organització feminista i llibertària creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona (1936-38).
Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels…
Josep Costa i Cabré

Josep Costa i Cabré (a l’esquerra)
© ARXIU FEEC
Escalada
Escalador.
Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de…
,
Narcís Basté i Basté
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1890, aquest mateix any ingressà a la Companyia de Jesús Ordenat sacerdot el 1899, el 1901 fou destinat a València per ocupar la direcció de la Congregació Mariana del Patronat de la Joventut Obrera, institució que dirigí fins el gener del 1932, quan la Companyia de Jesús fou dissolta pel Govern de la Segona República Durant aquests anys dugué a terme diverses iniciatives, com ara les primeres colònies escolars de València 1906, la Casa dels Obrers 1908, l’equip de futbol Gimnàstic Patronat 1909 i el Parc Escola 1928 Morí…
Nau Gaudí

Aspecte interior de Nau Gaudí
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Edifici modernista de Mataró (Maresme), construït per Antoni Gaudí el 1883 per encàrrec de la Cooperativa l’Obrera Mataronense.
És el primer edifici que construí l’arquitecte, i l’únic que no fou promogut ni per la burgesia ni per l’Església De tot el projecte ideat, només es construí la nau de blanqueig de cotó, les latrines adjacents i una de les casetes per als treballadors desapareguda En la construcció de la nau destaca els desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors Abandonada durant molts anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró inicià les obres de restauració i rehabilitació, i des del 2010 és la seu de la Collecció Bassat d’art contemporani
Àngel Pestaña Núñez
Àngel Pestaña Núñez
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent anarcosindicalista.
Fill de miner, treballà de jove com a peó a mines de Biscaia El 1905 anà a França i a Algèria Des d’aquí començà a collaborar a Tierra y Libertad de Barcelona, on arribà per l’agost del 1914 Aviat destacà com orador de l’Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical S'alineà amb els anarquistes purs i ingressà en el grup editor de Tierra y Libertad Participà en el Congrés Internacional de la Pau Ferrol 1915, d’on sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT a nivell espanyol, i intervingué en la preparació de la vaga revolucionària d’agost del 1917 Des del 1915 collaborà també…
Dècada Moderada
Gravat representant l’aixecament progressista a Madrid que posà fi a la Dècada Moderada
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la majoria d’edat d’Isabel II (1843) i el pronunciament d’acció de Vicálvaro (1854).
El nom prové del domini continuat del partit moderat, després d’eliminar Espartero i de reprimir la Insurrecció Centralista Els moderats cuitaren a proclamar major d’edat la reina que només tenia tretze anys, dominada per una camarilla reaccionària D’altra banda, l’aliança dels progressistes amb els moderats els havia llevat les simpaties de les classes populars i de molts intellectuals que aviat s’integraren en el nou partit democràtic, i els féu incapaços de trencar l’hegemonia moderada Ramón María Narváez, president del govern 1844, substituí la Constitució del 1837 per la del 1845, molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina