Resultats de la cerca
Es mostren 1797 resultats
la Nucia
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià.
Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de tarongers es…
Montanui
Municipi
Municipi de la Ribagorça, que forma part de les valls de Barravés i Castanesa.
Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera 2268 m alt el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966 El relleu baixa ràpidament cap al SE serreta Roia, 1747 m, on hi ha la Noguera Ribagorçana, collector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera Barravés i la Valira de Castanesa Castanesa presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori, els conreus…
Zarra
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès entre el riu Reconque i l’alta vall de la rambla de La Espadilla, molt a prop de la ratlla de Castella.
El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…
el Parc de la Vall d’Hebron

Els Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial perifèric de Barcelona situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d'Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta.
Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva Un pla parcial 1964, presentat per una immobiliària del grup de JMFigueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964 No fou fins el 1987 que, aprofitant la…
Benassal
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa limitada pel riu de Montlleó i per la rambla Carbonera.
Dins el terme hi ha un gran nombre de fonts, la principal de les quals, la Font d’En Segures, d’aigües medicinals, ha donat lloc a un conegut balneari Les terres sense conrear, amb alzines, roures i escassos pasturatges, ocupen 3 828 ha L’agricultura és predominantment de secà 2 300 ha, que produeix especialment cereals i llegums hi ha, a més, 40 ha de vinya El regadiu 21 ha produeix patates i hortalisses Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 65%, per parcers 21% i per arrendataris La ramaderia de bestiar oví ha estat important Hom cria també…
creuer
Transports
Tipus de vaixell de guerra, d’un tonatge intermedi entre el del cuirassat i el del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció.
En una força naval els creuers van a l’avantguarda, fan d’escampavies, s’ocupen de mantenir el contacte amb l’enemic, de rebutjar els atacs dels destructors adversaris, de prestar ajut als dels propis, etc a més, modernament són el suport principal dels estols de portaavions El seu antecessor, en el temps de la navegació a vela, fou la fragata Hom l’utilitzà per primera vegada durant la guerra de Secessió nord-americana Mancat inicialment de protecció, més tard fou construït amb cuirassa lleugera, doble fons cellular, cofferdams, etc Això no obstant, la veritable orientació en la…
cosac | cosaca
Etnografia
Història
Individu nòmada d’un poble que habita algunes regions d’Ucraïna, Rússia i Polònia.
D’origen tàrtar, els cosacs aparegueren als territoris eslaus vers el s XV Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del país Organitzats en tropes de cavallers, guiats per atamans , vivien de la caça, l’agricultura, la pesca o el saqueig En acabar el s XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats Els més importants foren els del Don i els del Dnièper Gaudien d’una total independència i servien de base per a totes les revoltes contra Polònia, provocades per la política religiosa dels reis polonesos Els cosacs del Don lluitaren sobretot contra els tàrtars a…
Castell i vilatge de Colobor (Àger)
Art romànic
Aquest antic poblat i castell del terme d’Àger es trobava situat segurament prop del lloc on ara hi ha l’ermita de Santa Maria de Colobor i el casal adjunt, al Montsec d’Ares Des del segle XII, a Colobor es documenta una fortalesa i àdhuc un petit vilatge, que desaparegué arran de la pesta negra del segle XIV La primera referència concreta sobre el lloc apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger del 1101 Gerbert Oseta donà una terra a la dita església propera al camí de Colobor El 1110 s’efectuà la venda d’una casa al llogaret de Colobor per un tal…
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement…
Aeroport de Sabadell
Esports aeris
Aeroport d’aviació esportiva de Sabadell.
Es començà a gestar el 1932 impulsat per Antoni Campmajó, president de l’Aero Club de Sabadell i del Vallès, i per altres polítics i empresaris de Sabadell S’inaugurà oficialment amb un festival acrobàtic l’1 d’agost de 1934, cedit a l’aviació militar i amb autorització per a vols civils El mateix any, s’hi celebrà la III Setmana de Vol Sense Motor, organitzada per la Federació Catalana de Vol a Vela Durant la Guerra Civil fou una base aèria estratègica, s’hi installaren hangars i tallers de construcció d’avions xatos El 1948 l’Aero Club de Sabadell en restablí les activitats i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina