Resultats de la cerca
Es mostren 1333 resultats
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els…
Ignasi Parella i Bisaganyas
Música
Organista i compositor català.
Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement…
Antoni Pérez i Moya
Música
Compositor, organista i director valencià.
Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de…
Heinrich Scheidemann
Música
Compositor i organista alemany.
Entre el 1611 i el 1614 estudià amb el famós compositor holandès JP Sweelinck El 1629 ocupà l’antic lloc del seu pare como a organista a l’església de Santa Caterina a Hamburg Fou molt apreciat per les seves qualitats d, expert en orgues, compositor i pedagog Entre els seus nombrosos deixebles cal esmentar JA Reincken i W Fabricius Com a organista i compositor de música per a orgue, exercí una gran influència sobre M Weckermann Fundador de l’escola organística del nord d’Alemanya, destacà per l’esperit innovador de la seva música Amplià l’estil del seu mestre Sweelinck a la…
Constantijn Huygens
Música
Poeta, músic i diplomàtic neerlandès.
Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens 1629-1695, rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic Tocà el llaüt davant Jaume I d’…
Pere Granyena
Música
Orguener català.
Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425,…
Vicent Pérez i Jorge
Música
Compositor valencià.
Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco…
Jaume Isern i Colomer
Música
Compositor, organista i pedagog català.
Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936 Tres fets destaquen en la figura d’Isern De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la…
Schulze
Música
Família d’orgueners alemanys.
El primer fou Johann Andreas Schulze ~1740-1810, que treballà a Milbilz i construí catorze orgues petits Fou seguit pel seu fill Johann Friedrich Milbilz 1793-Paulinzella, Turíngia 1858, deixeble d’Ehle a Stadtilm i que el 1815 s’establí pel seu compte El 1824 es traslladà a Paulinzella En 1824-25 collaborà amb ell Johann Gottlob Töpfer, que tingué influència en els orgueners de la família Schulze La reconstrucció de l’orgue de Halberstadt li valgué a Johann Friedrich els elogis de F Mendelssohn, però, en el cas de la de l’orgue de Wismar, la pèrdua de la sonoritat barroca motivà…
ricercare
Música
Als segles XVI i XVII, peça instrumental tant en estil imitatiu com en estil improvisat.
Es considera que el ricercare imitatiu és l’equivalent instrumental del motet vocal De tempo més aviat lent, es caracteritza pel tractament imitatiu dels diferents temes que apareixen, i sovint utilitza recursos contrapuntístics, com ara l’augmentació, la disminució o la inversió El ricercare imitatiu podia ser per a un conjunt d’instruments o per a orgue En la primera modalitat, conreada per autors com H Isaac o A Willaert, s’observa un estil molt proper al motet, amb nombroses entrades imitatives En la segona modalitat, conreada per autors com A Gabrieli, G Frescobaldi o JS…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina