Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
Agustí Macià i Pradell
Cristianisme
Religiós escolapi, director d’interns.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries en català i…
Josep M. Tous i Farell

Josep M. Tous i Farell
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i membre de la Congregació de la Mare de Déu de l’Escola Pia, entrà a l’orde a Moià l’1 de novembre de 1906, i hi professà el 9 d’agost de 1808 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1913 El 1913 fou enviat a la comunitat d’Olot Aquest collegi feia dos anys que havia iniciat una transformació pedagògica sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor ensenyament actiu, formació física, activitats de tots tipus, participació dels alumnes, etc Al llarg…
Robert Saladrigas i Riera
Robert Saladrigas i Riera
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Estudià peritatge mercantil i econòmiques Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino , Tele-estel , ABC , Cavall Fort , Tele-exprés i, sobretot, a La Vanguardia , on collaborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb Entre juliol i setembre 1967, premi Joaquim Ruyra 1966, la seva obra més difosa, a la qual…
,
Rialles
Cinematografia
Moviment cultural creat a Terrassa el 1972 per Josep Maria Font, Esperança Santacana i Oriol Verd, amb la finalitat d’oferir al públic infantil espectacles en català de qualitat estètica i pedagògica.
Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local, s’estengué per…
Institución Libre de Enseñanza
Pedagogia
Institució pedagògica privada fundada a Madrid el 1876 per iniciativa d’intel·lectuals i professors apartats de l’ensenyament oficial en ésser suspesa la llibertat de càtedra i influïts per la filosofia krausista.
Entre aquests cal assenyalar els germans Giner de los Ríos, Manuel BCossío, GAzcárate, NSalmerón LFiguerola i JCosta Allunyada de tot interès de tipus confessional, filosòfic i polític, la institució assajà, en règim de coeducació, els mètodes de Fröbel i Pestalozzi, i afavorí la intuïció i el treball personal i creador, com també la individualització de la tasca educativa fora i dins de l’escola Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, l’elaboració de les seves idees pedagògiques la portà a una creixent preocupació per l’ensenyament mitjà creació, el 1918, de l’Instituto-Escuela…
Georg Christoph Wagenseil
Música
Pianista i compositor austríac.
Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la…
música del Perú
Música
Música desenvolupada al Perú.
Mentre fou colònia espanyola 1526-1822, la música conreada pels estaments dominants del Perú fou únicament i exclusiva de tradició europea i impermeable a la influència autòctona, si s’exceptuen alguns textos en quítxua, com ara l’obra religiosa polifònica intitulada Hanacpachap 1631 La vida cultural estigué en general dominada per l’Església, que concebé la música com un instrument d’evangelització A Cuzco, la catedral i el seminari de San Antonio Abad 1598 posseïen la principal collecció de manuscrits musicals, i s’hi formà una notable escola de música polifònica A la ciutat fou mestre de…
cant
Música
Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja sigui vocalitzant, taral·larejant o articulant paraules.
El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius Segons els pobles i les èpoques ha estat concebut de formes diferents nasal, gutural, palatal, etc Com a forma d’expressió humana, el cant uneix les denotacions de dos tipus d’expressió el llenguatge i la música per això ha tingut un paper cultural d’abast general i moltes civilitzacions les orientals en general, la grecollatina i, bé que amb menys de relleu, també l’europea occidental li han reconegut una importància pedagògica de primer ordre De…
Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…
Henri Pousseur

Henri Pousseur
© Héléne Pousseur
Música
Compositor i teòric belga.
Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta abandonà l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina