Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Sant Jaume de Nalec
Art romànic
El poble de Nalec és situat sobre un petit turó de 487 m emplaçat a la vall mitjana del riu Corb, al seu marge esquerre L’antic castell d’aquest indret és esmentat des del 1082, quan fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll L’església parroquial de Sant Jaume de Nalec apareix ja documentada en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable entre el 1050 i el 1080 La seva dependència de la mitra vigatana perdurà fins l’any 1154, en què mitjançant una butlla del papa Anastasi IV es va ratificar la incorporació d…
Santa Maria d’Ivars de Noguera
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria, dedicada actualment a la Concepció de santa Maria i a sant Sebastià, és situada al centre del poble d’Ivars de Noguera Una de les primeres referències documentals data de l’any 1104, en una escriptura de donació atorgada a l’abadia de Sant Pere d’Àger pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira segons l’esmentat instrument, l’església d’Ivars, juntament amb moltes altres esglésies, castells i diversos béns, fou cedida a la mencionada abadia, cessió que li fou ratificada l’any 1108 en un altre instrument atorgat pels mateixos vescomtes…
Castell de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és merament casual…
Joaquim Domingo Sánchez
Billar
Jugador de billar.
Fill de l’encarregat del Club Billar Sants de Barcelona, es formà en aquest club A setze anys establí un rècord del món amb 51 caramboles en una sèrie i a la banda, que perdurà durant més de disset anys El 1933 participà en el seu primer Campionat d’Espanya Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món de billar artístic 1959, 1965, 1967, i aconseguí cinc subcampionats del món de carambola lliure En l’àmbit europeu, guanyà tres Campionats d’artístic 1952, 1968, 1969, un Campionat de 3 bandes 1948, un Campionat de quadre 71/2 1949, un Campionat de banda 1953, un Campionat de pentatló 1954 i un…
serpentó
Serpentó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, habitualment considerat el baix de la família de la corneta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb forats El nom prové de la forma ondulada, en forma d’essa o de serp reptant, que, per la seva longitud, adopta el tub de l’instrument De secció longitudinal cònica i sense pavelló, aquest tub sol fer quatre corbes i s’eixampla des d’1,5 cm fins a 10 cm Desplegat i comptant-hi el tudell, sol fer uns 245 cm El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, d’ivori, d’os o de fusta, en forma de copa, que s’uneix al cos mitjançant un tudell La columna d’aire és…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà…
Zhiyi
Religions orientals
Monjo budista xinès, fundador de l’escola del Lotus, o Tiantai, sorgida al sud de la Xina i que al segle VIII es propagà al Japó, on encara avui dia perdura.
Aquesta escola demostra el pregon arrelament del budisme dins la mentalitat xinesa Des de la seva primera visita a Nanquín fins a la mort, Zhiyi estigué molt ben relacionat amb els emperadors Féu una interpretació original del Sutra del Lotus , posant l’esperit com a realitat absoluta, indiferenciada i immanent en tot, de la qual tot emana, tant la natura impura com la pura natura del Buda Per això no hi ha una diferència essencial entre els budes i els éssers vius, i sempre és possible el pas d’un estat a l’altre
Catedral de Tarragona
Portalada romànica de la catedral de Tarragona, realitzada en marbre blanc
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
monestir de Roses
Ruïnes del monestir de Roses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Roses
) situada dintre l’antiga ciutadella de Roses
, a l’entrada de la vila moderna.
Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…
Palau Reial Menor
Antiga residència dels templers (1134) a la muralla sud de Barcelona, que després de passar, en dissoldre’s l’orde (1317), a l’orde de l’Hospital i d’aquest al bisbe de Vic (abans del 1328), fou adquirida pel rei Pere el Cerimoniós per a la reina Elionor de Sicília.
Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina