Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Santa Maria d’Ivars de Noguera
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria, dedicada actualment a la Concepció de santa Maria i a sant Sebastià, és situada al centre del poble d’Ivars de Noguera Una de les primeres referències documentals data de l’any 1104, en una escriptura de donació atorgada a l’abadia de Sant Pere d’Àger pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira segons l’esmentat instrument, l’església d’Ivars, juntament amb moltes altres esglésies, castells i diversos béns, fou cedida a la mencionada abadia, cessió que li fou ratificada l’any 1108 en un altre instrument atorgat pels mateixos vescomtes…
Constitució del 1845
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845.
Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…
Castell de Castellar de la Ribera
Art romànic
El coneixement gràfic d’aquest castell el tenim gràcies a un dibuix de Langlois publicat a “La Veu del Diumenge”, suplement de “La Veu de Catalunya”, el 12 d’agost de 1934, ja que actualment és difícil de- tectar-ne l’estructura dins la barreja d’edificis que s’apleguen a l’entorn de l’església de Sant Pere de Castellar, amb llurs modificacions posteriors Documentalment, el castell de Castellar apareix esmentat el 23 de març de 1091, quan el comte d’Urgell Udalard i el seu fill Pere donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona un alou que termenejava amb “ Kastellari castro ”, i l’any 1154…
Sant Jaume de Nalec
Art romànic
El poble de Nalec és situat sobre un petit turó de 487 m emplaçat a la vall mitjana del riu Corb, al seu marge esquerre L’antic castell d’aquest indret és esmentat des del 1082, quan fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll L’església parroquial de Sant Jaume de Nalec apareix ja documentada en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable entre el 1050 i el 1080 La seva dependència de la mitra vigatana perdurà fins l’any 1154, en què mitjançant una butlla del papa Anastasi IV es va ratificar la incorporació d…
Colomer de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Situació Colomer medieval de torre, força ben conservat ECSA - A Villaró Aquesta construcció es troba en un serradet, al cap del poble Mapa 35-10216 Situació 31TCG804959 Per arribar a Bescaran cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada a l’església de Sant Martí de Bescaran El colomer es veu perfectament a dalt de tot del poble, i s’hi accedeix agafant el camí de bast de Bescaran a Arcavell Història Tenim un testimoni indirecte de l’origen medieval d’aquest colomer, gens diferent dels de la resta de la zona El 1497 va redactar-se un capbreu a Bescaran, en el qual una de…
Torre de la Creu del Castellar (Calonge)
Art romànic
Situació El turó de la Creu del Castellar, de forma cònica, és situat al mateix massís del Castellar o de Can Mont on també hi ha Castellbarri, si bé en aquest cas vers el nord-est de la masia de Can Mont, en una situació força inferior, però en un indret dominant, a 250 m d’altitud Aquesta torre servia per a vigilar la vall de Rifred, per on passa l’antiquíssim camí que travessava les Gavarres pel coll de la Ganga i que enllaçava la plana baix-empordanesa amb la vall de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG053350 Hom hi pot arribar des de Can Mont o, directament, ascendint des de Calonge,…
catedral de Tarragona
Portalada romànica de la catedral de Tarragona, realitzada en marbre blanc
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
monestir de Roses
Ruïnes del monestir de Roses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Roses
) situada dintre l’antiga ciutadella de Roses
, a l’entrada de la vila moderna.
Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…
Manuel Ibern Alcalde
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo, entrenador i dirigent esportiu.
Conegut com Lolo Ibern, com a nedador s’especialitzà en llarga distància Guanyà dues vegades la Travessia del Port de Barcelona, establint el 1964 un rècord que perdurà durant vint anys Posteriorment passà al waterpolo, esport que practicà des del 1965 fins al 1974 El 1969 amb el Club Natació Barceloneta derrotà l’aleshores invicte Club Natació Barcelona Amb aquest equip guanyà els Campionats d’Espanya 1970, 1973, 1974, a més de la Copa 1973 Fou vuitanta-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en dos Campionats d’Europa, entre d’altres, el de Barcelona 1970, en el…
Palau Reial Menor
Antiga residència dels templers (1134) a la muralla sud de Barcelona, que després de passar, en dissoldre’s l’orde (1317), a l’orde de l’Hospital i d’aquest al bisbe de Vic (abans del 1328), fou adquirida pel rei Pere el Cerimoniós per a la reina Elionor de Sicília.
Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i residència de la seva muller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina