Resultats de la cerca
Es mostren 2254 resultats
Pont de la Vall d’Ora (Navès)
Art romànic
Situació Una vista del pont des del costat de migjorn J Bolòs Mapa 292M781 Situació 31TCG907608 Per anar-hi cal agafar la pista que, des de la carretera que va de Solsona a Berga, porta fins a la vall d’Ora i Sant Pere de Graudescales poc abans d’arribar a Sant Lleïr de la vall d’Ora, immediatament després d’haver passat a la riba esquerra de la riera, hom pot veure a baix, a mà esquerra, el molí de ca l’Ambròs i, poc més enllà, el pont Pont Aquest pont, de doble vessant i amb dos arcs, ha estat reconstruït Mentre l’arc lateral —situat a la riba dreta— sembla que és original, el central és en…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el…
passacaglia
Música
Actualment, composició en forma de variacions sobre un baix obstinat (variació).
Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix…
Països Baixos 2009
Estat
Una de les empreses insígnia del país, l'entitat financera ING, que en moments de puixança havia presentat balanços que duplicaven el PNB holandès, no en va tenir prou amb els 10000 milions que el Govern havia injectat al grup a l'octubre del 2008 i al principi del 2009 va anunciar pèrdues per valor de 1000 milions d'euros i l'acomiadament de 7000 treballadors el 5,4% de la plantilla Però, com a la resta de països occidentals, l'Estat va arranjar amb fons públics els deutes privats de les grans firmes i va avalar el 80% de les hipoteques amb problemes que ING té als EUA Al març, oferint una…
Olimpíada Popular

Desfilada de comiat a l’Olimpíada Popular
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Esport general
Festival esportiu que s’havia de celebrar a Barcelona entre el 19 i el 26 de juliol de 1936, com a protesta contra els Jocs Olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.
La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…
,
Guillem August Tell i Lafont

Guillem August Tell i Lafont
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, notari i escriptor.
Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma , Semanario de Mataró 1883 i Catalunya, entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com Enfilall , entre d’…
,
meistersinger
Música
Poetes populars que formaven part d’un moviment literari i musical alemany dels segles XIV, XV i XVI.
El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de…
Islàndia 2012
Estat
En el tradicional discurs de final d'any, el president Ólafur Ragnar Grímsson va anunciar que dimitiria el 2012, la qual cosa posaria fi a setze anys de mandat Grímsson, que paradoxalment havia estat un dels màxims defensors de l'etapa expansiva de la banca islandesa, s'havia fet popular per ser el primer president a fer servir el seu poder de veto davant d'una decisió del Parlament I ho havia fet en dues ocasions, fet que va provocar la convocatòria de dos referèndums exitosos contra el pagament amb fons públics dels dipòsits holandesos i britànics en la fallida banca comercial islandesa No…
Princeps namque
Dret català
Usatge que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional.
L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina