Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Pere Marc
Literatura catalana
Història
Senyor de Beniarjó i poeta.
Vida i obra Era fill de Jaume Marc , germà de Jaume i pare d’ Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se’n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels lletovaris i dintre…
,
Francesc d’Aranda
Història
Cavaller aragonès.
Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de…
Pau Llambés i Aguilera

Pau Llambés i Aguilera
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Estudià als escolapis d’Igualada, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Moià el 30 de juliol de 1876 i professà l’1 de setembre de 1878 Restà a Moià, on estudià francès i tingué cura de la sagristia i de l’oració contínua amb els alumnes més petits de l’escola Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Dotat per a les manualitats, féu les funcions d’encarregat del manteniment a les cases on residí S'inicià en el magisteri a Balaguer el 1885 Residí en els collegis cubans de Guanabacoa i de Camagüey 1891-99 i, de nou a Catalunya, en els de Palma Mallorca,…
Levy Patrick Mwanawasa

Levy Patrick Mwanawasa
© Comunitat Europea
Política
Polític zambià.
Es llicencià en dret el 1973, i el 1986 fou nomenat procurador general de l’estat, càrrec que exercí breument El 1989 defensà amb èxit un militar acusat d’alta traïció pel govern de Kenneth David Kaunda , fet que contribuí a la seva popularitat i comportà un fort impuls a la democratització de Zàmbia Posteriorment s’uní al Moviment per la Democràcia Multipartidista, encapçalat per Frederick Jacob Titus Chiluba , que guanyà les eleccions del 1991, i fou vicepresident fins el 1994, que dimití en desacord amb altres membres del govern Posteriorment ocupà la presidència de la…
García Fernández de Heredia
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès, nebot de Juan Fernández de Heredia.
Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de…
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
Bernat Senesterra de Santaeugènia i de Caramany
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets…
Joaquima de Vedruna i Vidal
Cristianisme
Fundadora religiosa.
Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada…
Francesc Garcia
Història
Principal dirigent de la revolta coneguda amb el nom de Segona Germania (1693).
Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’…
Jaume Desfar
Història
Història del dret
Jurista i cavaller.
Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina