Resultats de la cerca
Es mostren 999 resultats
Joan Nieto i Gras
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista i escenògraf, conegut amb el sobrenom de Gargot.
S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns…
Josep Salat i Móra
Numismàtica i sigil·lografia
Dret
Numismàtic i erudit.
Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la…
, ,
Claude-Joseph Rouget de l’Isle
Música
Compositor i poeta francès.
Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…
Ignasi Salvans i Piera
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Industrial de professió, pertanyia a una de les famílies amb més poder polític i econòmic de la Terrassa de la preguerra Amb el seu germà Joan encapçalà el primer grup de cineastes amateurs terrassencs, i alhora formà part dels inicis de la cinematografia amateur catalana Està considerat un excellent documentalista, i la seva filmografia en 16 mm, encara que curta, té un gran interès Els films del germans Salvans foren profusament exhibits arreu de Catalunya i defora i alguns obtingueren guardons de primer ordre Altres films 1933 Oriente curtmetratge documental 1934 Escenas…
Oleg Konstantinovič Popov

Oleg Konstantinovič Popov
© Patrick Glanz
Circ
Arts de l'espectacle (altres)
Pallasso rus.
Als catorze anys fou descobert pel director del circ estatal de Moscou i ingressà a la seva escola, on aprengué les diverses disciplines circenses El 1949 començà a actuar professionalment arreu de la Unió Soviètica, i des del 1954 fou el pallasso principal de la companyia Els anys seixanta feu gires per l’Europa occidental, el Japó i Austràlia Protagonitzà també amb gran èxit programes de televisió i alguns films El 1969 obtingué el títol d’Artista del Poble de la Unió Soviètica, i el 1982 el títol Clown d’Or del Festival de Circ de Montecarlo, un dels principals guardons de la …
anabaptista
Cristianisme
Cristià que nega l’eficàcia del baptisme administrat als infants abans de l’ús de raó i exigeix de rebatejar els adults que foren batejats de petits.
Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana llur origen històric és complex N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim 1527, els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes mennonita Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament doctrinal comunitat de béns,…
Uwe Tellkamp
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Començà a estudiar medicina, però, acusat d’activitats dissidents i de desobediència durant el servei militar, fou arrestat i apartat de la universitat Amb la reunificació 1989 reprengué la carrera, i un cop acabada, començà a exercir en una clínica de la seva ciutat El 2004 abandonà la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a escriure A banda d’assaigs, poemes i narracions, és autor de les novelles Der Hecht, die Träume und das Portugiesische Café ‘El lluç de riu, el somni i el cafè portuguès’, 2000, Der Schlaf in den Uhren ‘El somni en els rellotges’, obra no publicada…
Adolfo Pérez Esquivel
Escultura
Activista argentí.
Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l’Amèrica Llatina Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78 El 1977 rebé el Memorial Joan XXIII…
Manuel Bonmatí i Romaguera
Periodisme
Periodista, banquer i polític.
Començà la carrera de farmàcia, que abandonà L’any 1932 va obtenir el títol de corredor de comerç, professió que exercí fins a la jubilació 1978 Regidor de l’Ajuntament per la Lliga Regionalista, fou primer tinent d’alcalde i després alcalde durant la República Destacat periodista a la premsa local, fou articulista del Diari de Girona , que arribà a dirigir Posteriorment, quan el 1943 la capçalera canvià amb el nom de Los Sitios , fou cronista d’economia amb el pseudònim de Tácito i d’esports amb el de Gol Collaborà també a El Correo Catalán President de l’Associació de Premsa…
Rosa Louise Parks

Rosa Parks, amb Martin Luther King en un segon pla (1955)
CC
Política
Activista nord-americana, nascuda com a Rosa Louise McCauley..
Modista de professió, era secretària d’una entitat dedicada a la promoció de la població negra de Montgomery Alabama Es convertí en una icona del moviment dels drets civils quan l’1 de desembre de 1955 es negà a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc, tal com ordenaven les lleis de segregació dels Estats Units El seu arrest desencadenà una campanya de boicot als autobusos que durà 381 dies, durant els quals centenars de treballadors negres foren acomiadats o detinguts Arran d’aquests fets, el 1956, la Cort Suprema dels Estats Units declarà anticonstitucional la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina