Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…
alcohol amílic de fermentació
Química
Mescla de 3-metil-1-butanol i 2-metil-1-butanol, general ment en proporcions veïnes de 85-15, obtinguda rectificant oli de fusel i recollint la fracció que destil·la entre 128 i 132 °C.
D’olor desagradable, és emprat sobretot com a dissolvent, per a la preparació d’èsters amílics, per a la síntesi de productes farmacèutics i com a gelatinitzant d’explosius És molt més tòxic que l’alcohol ordinari i la seva presència en certs aiguardents contribueix notablement a llur toxicitat
litopó
Pintura
Pigment blanc, format per sulfur de zinc i sulfat de bari en proporcions aproximadament equimoleculars, que hom obté per precipitació simultània dels dos components, per mitjà de la reacció ZnSO4 + BaS → ZnS + BaSO4
.
D’un gran poder cobrent, és molt emprat en pintura industrial Per tal d’evitar la seva tendència a l’ennegriment, hom hi addiciona diòxid de titani o bé augmenta el contingut de sulfat de zinc
Sant Andreu de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Notable exemplar romànic de nau i capçalera trilobada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església de Sant Andreu de Sallent d’Organyà o Santuari de Sant Maximí, acompanyada del fossar, s’alça, un xic allunyada, al NW de Sallent d’Organyà, poble isolat situat als vessants meridionals de la serra de Sant Joan, al SW de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG529717 S’hi va des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Al quilòmetre 37,3, a mà dreta, just després d’haver travessat un pont, s’inicia la pista que hi mena Tot i que a l’inici del seu recorregut aquesta pista es troba en força…
Maella
Vista de Maella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la…
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
Sant Martí de Vinyals (Montanui)
Art romànic
Situació Petit temple, ben conservat, que destaca per la seva rústica senzillesa ECSA - MÀ Font El poble de Vinyals, amb la seva església de Sant Martí, és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, dominant la part sud de la vall de Barravés Mapa 32-9180 Situació 31TCH122085 Vinyals és a tocar de la N-230 Passat el congost de Forcat, tot just on hi ha la central de Bono, surt una pista a l’esquerra que en 500 m duu fins a l’entrada del poble, on hi ha l’església MAF-XFG Història L’acte d’encomanament dels germans Ramon Isarn, Baró i Guillem, al rei Sanç Ramírez per l’alou de Barravés…
Mota de Mossellons (Elna)
Art romànic
Aquesta mota, actualment desapareguda, era situada quasi a mig camí entre Elna, Alenyà i Sant Cebrià Devia ser a uns 500 m a l’est de l’actual mas Ermengol Antigament s’alçava a uns 50 m a l’oest del “camí de CarlesCarlemany” i a pocs metres d’un camí antic que unia el poble rònec de “Vila-rasa” i l’estany de Sant Nazari amb la ciutat d’Elna El lloc de Mossellons villa Molsegones és esmentat per primer cop l’any 914 L’any 1050, es fa esment d’un alou de Mossellons Fou aquest alou l’origen del domini que tenia com a centre la mota castral Al segle XIII, hom troba diversos…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina